Contra la lectura

S’està fent interminable, aquesta novel·la se m’està fent interminable. La vaig començar amb ganes; em vaig anar il·lusionant amb les primeres trenta o quaranta pàgines, però després, cap a la pàgina cent, he començat a sentir la necessitat de mirar quantes me'n faltaven per acabar. I això és un mal senyal. El pitjor. Però hi persisteixo. I llavors: ganes d’aixecar-me, de fer cafè, de mirar com plou, de dutxar-me, de telefonar a casa, de fumar –després de tant de temps–, de prendre un te, de tancar els ulls i recordar, de parlar amb algú, amb qui sigui, de canviar el disc, de deixar el llibre, d’agafar el paraigua, de sortir, de passejar sota la pluja, que s’acabi el suplici de pàgines, frases, paraules i lletres. No és cap sacrilegi: ha arribat el moment de deixar-lo. No hi ha cap llibre, cap ni un, que s’hagi de llegir, que s’hagi d’haver llegit. No els necessito per a res i no em necessiten per a res. Val més deixar-los a mig llegir, si no volen ser llegits...

(Una recomanació, gentilesa de la Xarxa de Biblioteques Municipals: Dancing cheek to cheek, de Pierre Dørge & New Jungle Orchestra. Irving Berlin a la jungla...)