La tarda...

Podria haver copiat el poema aquell de les Estances, que comença “Tot és en ordre dins la tarda...”, però em quedo i us quedeu, si us vaga, amb dos poemes de Felipe Juaristi.

DUES

A vegades, les dues llengües
Se’m queden enredades a la gola,
Com si fossin dues espases de metall.


GEOGRAFIA

Hi he nascut,
Però gairebé no conec la meva terra.
Parla la meva llengua,
Però amb prou feines entenc el meu poble.
Així és la meva pàtria,
Em mata amb insistència.
Exili a què sempre torno,
Com el malalt torna al dolor.

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...