Aigua verda

He estat un parell de dies submergit, agradabilíssimament submergit, en la Verde acqua, de Marisa Madieri. És un llibre excepcional. Teòricament és un diari entre 1981 i 1984, però s’hi barregen els records de la infància i l’adolescència de l’autora, durant la postguerra a Fiume, l'actual Rijeka, a Croàcia, que fan de fil conductor, amb les anotacions del present –del present de l’escriptura, esclar. Ha estat una banyada hivernal deliciosa. I aviat, molt aviat, hi tornaré. Us en deixo un retall, una frase que marca el "to":

Non lasciavo dietro a me un periodo felice, tuttavia il giorno della partenza mi trovai a preparare il mio piccolo bagaglio e a raccogliere i miei libri con un senso di smarrita tristezza, causata forse piú dal futuro incerto che mi attendeva che dal malinconico passato che mi precedeva.

L’edició que en tinc, d’Einaudi, inclou La radura, que no sé gaire què hi fa, en un mateix volum. A les llibreries de per aquí en podeu trobar una traducció recent al castellà, de la gent –valenta; han editat Karl Kraus, Victor Klemperer, Ilse Aichinger, Gyula Illyés, etcètera– de Minúscula, que han editat també, en un volum a part, sàviament, El claro del bosque. I direu... ¿i en català?