El llibreter

Avui, en la forejada diària pel mar de bits he topat un port en què fondejaré sovint. És un nou port dedicat també bàsicament al tràfic de llibres. Veig que, sortosament, el llegir no ens fa perdre, de moment, l’escriure.

El Llibreter té una edició magnífica del Tirant, a cura d’Albert Hauf, acompanyada de la castellana del 1511 i un CD d'aquests interactius i tot això. L’observació del llibreter és encertada: per què no n’ha parlat ningú? Per què les desenes de milers de programes de llibres de la tele i de la ràdio no en parlen? Per què els suplements dels diaris tampoc no en parlen? Perquè és l’any del Quixot? Us podeu afegir al "boicot" que es proposa.

És clar que el preu del Tirant aquest és per pensar-s’ho una mica, perquè 99 euros... Bé, em penso que el demanaré als Reis de l’any que ve i si m’he portat bé i encara no està descatalogat... De moment em conformaré amb la meva gastada, rebregada, anotada, doblegada, magnífica, senyalada, ratllada, suada, estripada, masegada, estimada edició d’Ariel.

Amb això del Tirant passa una mica, em sembla, com amb l’últim disc de Manu Chao, Siberie m’etait contée, que és una pura delícia, però que com que és un llibre disc, o un disc llibre, o un llibre amb disc, o un disc amb llibre, no ho sé, autoproduït, o almenys produït al marge de la "indústria", els mitjans, els que jo consumeixo, no en parlen. I mireu que és bo. Manu Chao s’ha fet gran i, deixant de banda -de moment?- la rage, ha fet un disc que em sembla molt i molt bo, i el llibre, amb dibuixos de Wozniak, deunidó, també. Un exemple.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...