El poeta: teoria i pràctica

«Un poète c'est un écrivant et non un écrivain. C'est une plaque sensible à la lumière d'autrui. Peu importe s'il écrit ou non des poèmes. Un poète c'est aussi le mime Marceau, Charlie Chaplin jouant Charlot ou le peintre Joan Miró.

»Un poète a les yeux tournés vers l'intérieur de lui-même tout en regardant la ville, la campagne ou le ciel, les hommes, les femmes, les enfants... Un poète apprend la solitude quand il écrit. Il sait avec une acuité remarquable de réalisme qu'il est seul.

»Sa boite à outil c'est le monde. Ses outils, les mots. Il est sur la page blanche comme l'ouvrier à son établi : disponible et à l'écoute. Mais il n'a pas forcément besoin des mots, il peut simplement avec le langage être quand même un poète, avec des gestes, une attitude, des couleurs, des impressions.

»Tout artiste est poète. Tout homme et toute femme parfois. Poète comme un enfant dans le terrain de jeu du langage.»
Eric Dubois, a Le capital des mots


* * *


«Cada any, quan arriba la primavera, López-Picó publica el seu llibre de poesies. Picó s'ha pres seriosament els mots d'ordre de Xènius sobre la santa continuïtat, la perseverança, la normalitat, etc. Són mots d'ordre sublims, però que porten potser a un excés d'aprofitament. En la carn d'olla anual assegurada i indefectible de Picó, hi ha molts ossos. Massa, potser. En la poesia de Carner hi ha també, de vegades, algun osset --un osset d'ala de gallina. En la de Sagarra, l'excés de polpa, en canvi, embafa una mica. La normalitat de la poesia de Picó demostra, de tota manera, que ens trobem davant d'una vocació autèntica de pare de família.»
Josep Pla, a El quadern gris

Hasta que el cuerpo aguante


Més Dominique A...




HASTA QUE EL CUERPO AGUANTE

Il fera tous les bars de la terre
Il ira où on ne le connaît pas
Tanguera sur les fuseaux horaires
Fera voyager sa gueule de bois.
Il boira comme on part à la guerre
Sans être sûr qu’on en reviendra.
Il retrouvera partout un frère
A Shangaï, Séville ou Luanda.

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante.

Il ne connaîtra pas le silence :
Autour de lui, la nuit hurlera.
Il tombera en pensant qu’il danse
Et que tant que tout tourne, tout va.
Il n’aura ni remords ni regrets
Ni personne quelque part pour l’attendre
Rien que le bonheur pris sur le fait
Sans lendemain pour le lui reprendre.

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante.

Il fera tous les bars de la terre
Prendra tous les verres qu’on lui tendra
Roulera sur les deux hémisphères
Va savoir où il se réveillera.
Il promènera sur lui le parfum
De quelqu’un dont ne lui reviendra
Ni la voix, ni le regard, ni rien
Et dans le premier bar entrera.

Il ira, ira, ira, ira
Hasta que el cuerpo aguante
Hasta que el cuerpo aguante


D'abans i d'ara...

D'abans:
«Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense l'autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur —incloent-hi les fotocòpies i la difusió a través d'Internet— i la distribució d'exemplars d'aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.»

D'ara:
«L'editor autoritza la reproducció d'aquest llibre, totalment o parcial, per qualsevol mitjà, actual o futur, sempre que sigui per a ús personal i no amb finalitats comercials.»


Cançó del gosar poder






CANÇÓ DEL GOSAR PODER

Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testat per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.

Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.

Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.

Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.

Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.

Gabriel Ferrater