Balanç

He començat molts llibres, i n'he acabat uns quants; he començat molts posts, i no n'he acabat cap.

Com més llegeixo, menys ganes tinc —i més em costa— d’escriure...






Beausoleil

Je suis un voyageur
que le langage invente
je ne demande rien
je cherche le désir
quelque part en moi-même
au plus loin des frontières
dans des rues aux distances
imaginées de brume

Claude Beausoleil, Grand Hôtel des Étrangers

[Aquí, recitat per l'autor, i una traducció.]

El punt g

Que la literatura —la 0.0, la 1.0, la 2.0, la..., la literatura, en fi, que no hi veig gaire diferències, jo...— està en crisi —o en un procés de desacceleració— ho demostra el fet que cada dia s'escriuen més llibres, se'n publiquen més, se'n venen més; que cada dia es creen noves editorials, noves col·leccions, noves revistes, nous projectes... Potser es llegeix poc, però, per poc que es llegeixi, es llegeix més, molt més, que fa cent anys, bastant més que en fa vint-i-cinc i una mica més que en fa deu.

Però volia parlar de llibres, de literatura, jo, no de números. Arribo a casa i em trobo la bústia plena. Plena de llibres. De llibres! En plena revolució 2.0! A l'època dels blogs, dels pdf, dels issuu... De llibres! De paper, i cartró, i tinta... De llibres, fins i tot, amb dedicatòries manuscrites dels autors. Increïble! En Jaume Subirana —gràcies, Jaume— em fa arribar el llibre que —excel·lentment, com sempre— ha traduït, Un mes i altres poemes, de Berta Piñán; en Josep Porcar —gràcies, Josep—, Els estius, un llibre amb molta història; Cossetània Edicions —gràcies, també—, el Llibre, i F. —gràcies, F.— el seu llibre deliciós, finalment.

Pujo a casa, doncs, quatre llibres, quatre llibres més, que van a parar al capdamunt de la pila de llibres per llegir a poc a poc —que n'hi ha una altra, de pila, la dels llibres per llegir de pressa de pressa—; quatre llibres de cartró i de paper i de tinta, amb dedicatòries manuscrites dels autors, que, lentament, sense pressa, per poder-ne fruir cada paraula, cada lletra impresa, cada espai en blanc, llegiré —o rellegiré— amb emoció, en plena crisi —o desacceleració— de la literatura...

Aparco els llibres, de moment, i engego l'ordinador. Com que la crisi —o desacceleració— de la literatura és un fet, em trobo la bústia inundada d'ofertes per allargar el penis, de viagres miraculoses, de negocis rodons..., i de llistes de novetats literàries, de ressenyes de llibres, de propostes de lectura, d'invitacions a lliuraments de premis, de convocatòries a recitals poètics, de presentacions de llibres, de tertúlies literàries, de savis articles savis de savis que parlen de la crisi —o desacceleració— de la literatura... Pobre de mi, hauria de viure unes quantes vides per llegir tot el que m'agradaria llegir, i unes quantes vides més per poder atendre tots els compromisos...

Les reunions de més de dos «intel·lectuals» em posen molt nerviós, histèric; després d'uns quants dies —massa— de canvis, de nervis, d'excitació i neguit, m'estimo més quedar-me a casa i llegir...

Pel que fa a la literatura, si hi ha cap discussió teòrica del segle passat que hagi quedat resolta definitivament és que Jauss —Hans Robert— tenia raó: el cercle d'això que s'anomena literatura el tanca el lector o lectora; que, és cert, no hi ha obra literària sense escriptor o escriptora —que és, de fet, el primer lector o lectora de l'obra, no?—, però que és el lector o lectora —cada lector, cada lectora— qui finalment hi troba, si n'hi ha, el diguem-ne punt g.

Em sembla que avui, més que d'escriure, doncs, tinc ganes de dedicar-me a obrir llibres... de paper, que llegir en pantalla cansa la vista i destrossa les cervicals, i llegir segons què, a més, glups, esborrona...