Pedres


Gràcies a la paciència i a la generositat de l'Eneko, de Bidehuts, m'arriba a casa un paquet postal. Hi ha dos discos: Irla izan, l'últim d'Anari —n'he parlat unes quantes vegades—, i Bat (1), el primer de Mursego, que és un projecte de la violoncel·lista Maite Arroitajauregi.

Començo pel disc d'Anari, i de seguida em quedo enganxat a la cançó Harriak, Pedres.









La lletra de la cançó d'Anari diu:

HARRIAK

Nik besoa eskaini
zuk eskua hartu.
Hala ere, beldurrik ez didazula diozu.
Zeru beltzetik elur zuria ari du,
bakoitzak murrua bere erara egiten du.
Harri pila bat dut zain ohean
utzidazu gaur gordetzen zurean.
Badira gau ilunean baino
ikusten ez diren hainbat gauza.
Beldurrak eta arrainak
hil arte hazi eta hazi eta hazi.
Behin zubi oso bat jan nuen
lehenengo harritik azkenera
hainbeste nahi nuenera
ez joateko.

arrain bat oparituko dizut nola hazten den ulertzeko zenbat ur behar duen arnasteko, zenbat ur bitzitzeko, harri pila bat dugu metatua begien atzeko aldean: zubiak, murruak, bideak, etxeak, harriak finean, gorputzak, galderak, begiak, hitzak, giltzak eta oheak, Diogenesen sindrome emozional batek jota bezala, amets zaharrak ereiten ditugu gorputz berri eta emankorretan, nor garen ahaztu arte opaltzen besteen hankarteetan, besarka nazazu gogor iztarrekin hegan ez ateratzeko, zure barruraino sartu nahi dut benetan nor zaren ikusteko, beldur bat oparituko dizut nola hazten den ulertzeko, zenbat zu behar duen arnasteko, zenbat ni bizitzeko

Que en una traducció benintencionada vol dir:

PEDRES

Et dono el braç,
m’agafes tan sols la mà.
I tot i així dius que no et faig por.
Cau neu blanca d'un cel negre;
cadascú es fa el mur a mida.
M’esperen una pila de pedres sota el llit;
deixa que aquesta nit m’arreceri en el teu.
Hi ha coses que només es veuen clares
en la fosca més fosca de la nit;
els peixos i les pors
fins que no moren no deixen de créixer i créixer i créixer.
Un dia em vaig menjar un pont,
pedra a pedra,
per no haver d'anar allà on tenia tantes ganes d'anar.

et regalo un peix perquè entenguis com creix, quanta aigua necessita per viure, quanta per respirar. Amunteguem pedres i més pedres darrere els ulls: murs, camins, cases, ponts..., al cap i a la fi, pedres. Amunteguem cossos, ulls, preguntes, claus i llits, com si patíssim una síndrome de Diògenes emocional. Encara sort que sembrem somnis vells en cossos nous, entre les cames dels quals ens donem fins que oblidem qui som. Abraça'm ben fort amb les cuixes, no vull volar. Et regalo una por perquè entenguis com creix, quants tus necessita per respirar, quants jos per continuar vivint.

No sé per quina raó —o sí— les pedres tenen una presència tan important en la poesia basca, en la poesia basca que jo conec; per exemple, el llibre Harri eta herri, de Gabriel Aresti, o el poema Harriak eta herriak, de Joseba Sarrionandia.

Després em poso el disc de Mursego. Comença amb un esplèndid Bal des sorcières.








Promet...

[Per cert, podeu veure Anari i Mursego en directe a Barcelona; Anari toca els dies 26 i 27 de març a l'Heliogàbal, i Mursego, el 10 d'abril, també a l'Heliogàbal.]

Ah

A les set l'ipod em desperta cantant que l'amor és ah! No sé si l'amor és ah, però intueixo que el dia serà ah, ah i ah. Em dutxo; llevo els grans, que han d'acabar els deures. La petita té febre i l'haurem de col·locar a casa dels avis. Truquem als avis A. Cap problema, però tenen acollida la família —tres criatures— de Vidreres, que fa tres dies, tres, que no tenen ni llum ni aigua a casa... Truquem als avis R. Que sí, que ves, que cap problema. Ens vestim, esmorzem, preparem les bosses. Ah, ah i ah. A tres quarts de nou deixo la família a la porta de casa. La C. portarà els grans a l'escola i la petita a casa dels avis. Quedem que a les cinc els anirà a buscar. Compro el diari, agafo el metro. A dos quarts de deu arribo a la feina... Ah, ah i ah. L'hora de dinar passa de pressa. A tres quarts de vuit surto esperitat... Compro peix, pa, llet i dos quilos de taronges. Arribo a casa a dos quarts de nou. Normalment sopem a les vuit però avui el més calent és a l'aigüera. Ah, ah i ah. Sopem a les nou. La petita continua amb febre i no té gaire gana; haurem de lligar un altre cangur per a demà. Els grans no han acabat els deures; hauran de tornar a matinar. La C. té una reunió, i se n'ha d'anar. A les deu, després de mitja dotzena de contes, els nens dormen. M'esperen una escombra, una pila de plats i una rentadora. Ah, ah i ah. A les onze em faig un te. Engego l'ordinador. Hi ha deu missatges, seixanta feeds, uns quants posts a mig fer, massa feina... Em descarrego l'Open Office 3.2. Em poso un disc; Bach. Trec el llibre de la bossa. M'agrada massa; no el vull acabar; només una vintena de pàgines, em dic. Vull saber què han fet el Lobo i el Cordero; fins on arribarà la relació de l'Udo i Frau Else; si existeix de debò el marit malalt; qui és el Quemado; si trobaran el cadàver de Charly; qui guanyarà el Tercer Reich..., però no ho vull saber tot avui, no, no ho vull saber tot encara; vull que el llibre em duri uns quants dies més. Llegeixo uns quants poemes de Maria Àngels Anglada: «Si ara fos temps d'oracles com és temps de silenci / un sol conjur seria hoste en la meva ment: / uns mots en la teranyina de les reixes / com una flor salvada de la neu.» Rellegeixo «Recuerdos de la Guerra Civil española», de George Orwell: «La lucha por el poder entre los partidos políticos de la España republicana es un episodio desdichado y lejano que no tengo ningún deseo de revivir en estos momentos. Lo menciono solo para decir a continuación: no creáis nada, o casi nada, de lo que leáis sobre los asuntos internos en el bando republicano. Sea cual fuera el origen de la información, todo es propaganda de partido, es decir, mentira. La verdad desnuda sobre la guerra es muy simple. La burguesía española vio la ocasión de aplastar la revolución obrera y la aprovechó, con ayuda de los nazis y de las fuerzas reaccionarias de todo el mundo. Aparte de eso, es dudoso que pueda demostrarse nada.» Ah, ah i ah. Em guardo «Por qué escribo» per a demà. La petita tus, però no li ha pujat la febre. A la una arriba la C. L'amor és ah.