Primera lliçó d'europanto



Una gentilesa del professor Diego Marani.


LECZIONE PRIMERA


Op aeroporto

Bambino:
Mama, quanto people aan der aeroporto formicolante! Alles diese people go op avioplano travelingantes?

Mama:
Alles, meine chico! Avioplanos esse eine moderne transporte medio. Todag der mundo esse als eine kleine village. Tu can alles platzes globe travel!

Bambino:
Mama, quando grande, Ich shal avioplanos conducante!

Mama:
Todos chicos dream de avioplanos conducte…

Bambino:
Mama, wat esse diese machina mit belt rollingante und lampadas flashingantes?

Mama:
Esse eine metal detectore, chico. Por detecte if tu habe metallische objectos in teine baggagio. Als kinifes, forbiciones, pistoles oder pungillones. Es esse forbidden.

Bambino:
Und porqué esse forbidden?

Mama:
Porqué esse dangerose. Tu can mit knife oder pistole avioplanos kidnappe und request muchos soldes. Mit soldes, kauffe alles…

Bambino:
Und comme fonctionne der metal detectore?

Mama:
Quando tu habe metallisches objectos, der machine sonne. Op der andere side, der polizero mit eine X-rayos apparat can controle wat tu esse in teine borse carryingante

Bambino:
Mama, und porqué der machina esse now sirenante und lampadas flashingantes?

Mama:
Porqué wir esse terroristas. Tu habe eine bombe in teine cartelle und Ich habe eine kalashnikov in meine borse. Make largo! Ich must shoote los polizeros! Toi, bitte go esplode next des check-in!

Bambino:
Adios, was eine gutte mama!

Mama:
Adios, was eine honeste chico!

(Bum, bum!)



Vocabulari

Formicolante:
dal verbo "formicolate": 1.essere numerosi in uno stesso luogo; 2. avere prurito a una gamba. Per est.: "biformicolate": avere prurito a due gambe o a due braccia.

Forbiciones: 1.forbici; 2. scorpione;
Ex.: "Wat signo esse? Ich esse Forbiciones, ascendente Balanze"

Pungillone: 1. punta, oggetto appuntito; 2. persona astuta
Ex.: Esse maxime paraculo, aber tambien pungillone!"

Kauffen: 1. comperare; 2. riscattare
Ex.: Nicht mit gold, aber mit iron man kauffe paterland! (Non con l'oro ma col ferro si riscatta la patria!) (Furio Camillo)

Solde: euro (l'europanto è l'unica lingua in cui "euro" si traduce).
Eine solde: un euro
Eine soldino: un centesimo
Zwei soldinos: due centesimi

Chico: bambino. Sinonimo più colloquiale: "chicorito".

Espressione idiomatica: "Ich habe der chicorito mit der dirty wasser gesassed" (Ho buttato il bambino con l'acqua sporca)

Si noti il verbo "sassen" (gettare) al participio passato "ge-sassen"

Diese, Andere : questo, altro

Todag: oggi

Als: come

Mit: con

Borse: 1. borsetta da donna; 2. portafoglio; 3. oggetto di valore; 4. scroto di mammifero

Espressione idiomatica: "Der borse der life!" (O la borsa o la vita)

Cartelle: 1. valigetta usata dai bambini a scuola. Ex.: Ubaldo, forgette nicht de put der merende in der cartelle!"

Spade: 1. spada; 2. spina



Eine poquito grammatica

1. L'articolo

In Europanto l'articolo è DER per il maschile e DIE per il femminile.
La forma DES si usa nel caso genitivo. Ex.: Der borse des chico.
L'articolo plurale per entrambi i generi è DE

2. Il verbo passato

In Europanto il verbo passato è uno solo. Si forma con l'ausiliare "habe", mettendo ge- davanti all'infinito e aggiungendo una –n alla fine del verbo
Ex.:
drinke (bere); Ich drinke (io bevo); passato: Ich habe ge-drinke-n (io ho bevuto, bevvi)


Exercizios

Tradurre le seguenti frasi:

1. Sleepingante, fishes no catch

2. Better eine egg todag dann eine kip tomorrow

3. Keine rose zonder spades

4. Der chico sasse der bombe

5. Die mama esse contente

6. Die mamma und der chico explose ensemble aan der aeroporto

7. Der metal detectore habe eine rosse lampade und eine fragorose sirene

8. Der polizero controle der borse

9. Die mama give eine solde aan der chico por kauffe chocolate



Canzoncina por sing under die shower


Oh sole mio

Che bella cosa, 'na Iurnata 'e sole
N'aria serena doppo 'na tempesta
Pe' ll'aria fresca pare già 'na festa...
Che bella cosa 'na iurnata 'e sole
Ma n'atu sole cchiù bello, ohi nè
'o sole mio, sta nfronte a te
'o sole, o sole mio
sta nfronte a te, sta nfronte a te !

Lùcene 'e llastre d'à fenesta toia,
'na lavannara canta e se, ne vanta
e pe' tramente terce, spanne e canta
lùceno 'e llastre d'à fenesta toia

Ma n'atu sole cchiù bello, ohi nè
'o sole mio, sta nfronte a te
'o sole, 'o sole mio
sta nfronte a te, stanfronte a te !

Quanno fa notte e 'o sole se ne scenne,
mme vene quase 'na malincunia
sotto 'a fenesta toia restarria
quanno fa notte e 'o sole se ne scenne

Ma n'atu sole, cchiù bello, ohi nè
'o sole mio sta nfronte a te
'o sole, 'o sole mio
sta nfronte a te, sta nfronte a te !



Meine zonne

Wat bella cosa eine zonne dia
alle serene after des tempesta
die freshe aire esse eine fiesta
Wat bella cosa eine zonne dia
Andere zonne mas bello esse
O meine zonne op teine fronte
O meine zonne, o meine zonne
op teine fronte, op teine fronte

Brille des glasse van teine fenestre
sing washingante eine bella donna
und mucha acqua all around renverse
brille des glasse van teine fenestre

Andere zonne mas bello esse
O meine zonne op teine fronte
O meine zonne, o meine zonne
op teine fronte, op teine fronte

Come der noche, zonne settingante
malinconique meine pervadente
teine fenestre esse regardante
Come der noche, zonne settingante

Andere zonne mas bello esse
O meine zonne op teine fronte
O meine zonne, o meine zonne
op teine fronte, op teine fronte !


Més sobre l'europanto.

La confesión xeneral

Començar a hores d'ara un llibre amb una dedicatòria a Karl Marx és o una provocació o una declaració de principis. Com ho és, segurament, escriure en asturià. I això és justament el que fa Xuan Bello en la seva darrera novel·la, La confesión xeneral; vull dir, dedicar-la a Karl Marx i, esclar, escriure-la en asturià.

A mi, del marxisme, sempre m'ha agradat el corrent «teòric» encapçalat pel gendre díscol de Karl Marx, Paul Lafargue; sobretot per El dret a la peresa, obra fonamental del marxisme lafarguisme. Hi diu, per exemple:
« Dans la taraque, on débutera par la "Farce électorale".
» Devant les électeurs, à têtes de bois et oreilles d'âne, les candidats bourgeois, vêtus en paillasses, danseront la danse des libertés politiques, se torchant la face et la postface avec leurs programmes électoraux aux multiples promesses, et parlant avec des larmes dans les yeux des misères du peuple et avec du cuivre dans la voix des gloires de la France; et les têtes des électeurs de braire en chœur et solidement: hi han ! hi han ! »
La traducció catalana, de Josep Lluís Martín Ramos, que l'editorial benemèrita Els Llibres de l'Índex va publicar l'any 1990 en la col·lecció —extinta?— «Sinistra», fa:
«A la barraca, es començarà fent la Farsa electoral.
»Davant els electors, amb cap de fusta i orelles de ruc, els candidats burgesos, vestits de pallassos, ballaran la dansa de les llibertats polítiques, eixugant-se la cara i el clatell amb els seus programes electorals de múltiples promeses i parlant amb llàgrimes als ulls de les misèries del poble i amb veu engolada de les glòries de França; i els caps dels electors bramaran a cor i sòlidament: iiih!, aaah!»
Ep!, que no ho dic jo, això!, que ho va dir Paul Lafargue... l'any 1883!

De Xuan Bello, en canvi, m'agrada gairebé tot: les narracions, la poesia, les novel·les i, sí, també La història universal de Paniceiros. I fins i tot La confesión xeneral. Ara; de Marx i del marxisme no hi he sabut trobar res. I de novel·la excepcional, tampoc. La novel·la es ven com un «thriller metafísic», però trobo que un thriller metafísic necessita almenys el doble de pàgines, és a dir, el doble de feina. A mi m'ha semblat més aviat un intent de convertir en ficció —és a dir, fer-lo més llegidor i per tant més entenedor— l'univers poètic de l'autor.

Un exemple:
«...traía na mirada distancia y seique preocupación, como si viniera de mui llonxe pa marchar, lo más llueu posible, más llonxe tovía...»
Segons Xuan Bello, «el llibre està dedicat a Karl Marx perquè sovint l'abisme existencial del personatge, per al qual no troba solucions, és palpable, però si hi hagués un món més just, se salvaria».

Per mi, el missatge de La confesión xeneral, el missatge de Xuan Bello, és que som presoners de les nostres pors, no debades cita la coneguda —coneguda?— faula de la gàbia, d'Italo Svevo:
«La porticina della gabbia era rimasta aperta. L’uccellino con lieve balzo fu sull’uscio e da li guardò il vasto mondo prima con un occhio e poi con l’altro. Passò per il suo corpicino il fremito del desiderio dei vasti spazii per cui le sue ali erano fatte. Ma poi pensò: “Se esco potrebbero chiudere la gabbia ed io resterei fuori, prigioniero”. La bestiola rientrò e poco dopo, con soddisfazione, vide rinchiudersi la porticina che suggellava la sua libertà.»
(Traducció: «La porta de la gàbia era oberta. L'ocell va saltar lleuger fins a la porta i allà va mirar el món immens primer amb un ull i després amb l'altre. Va travessar el seu petit cos l'emoció del desig dels espais immensos per als quals les seves ales eren fetes. Però llavors va pensar: "Si surto, podrien tancar la gàbia i jo em quedaria fora, presoner." La bestiola va tornar a entrar i poc després, amb satisfacció, va veure com es tancava la porta que segellava la seva llibertat.»)
En fi, La confesión xeneral és, segons l'escriptor Martín López-Vega, "de lo más parecío que'l so autor escribió hasta agora a una novela, siendo como ye una novela peculiar, preñada, como nun podía ser d'otra manera, de sutiles pincelaes autobiográfiques. Lo que sí ye, dende llueu, ye'l testu más desasosegante del so autor y, al menos pa quien esto escribe, el so meyor llibru.»



[Si us interessa el llibre, podeu demanar-lo aquí: alministracion (arrova) ambitu (punt) com. O a mi: quimroig (arrova) gmail (punt) com.]