23 de desembre

«23 de desembre. — Ara que dins de l'aire flota aquesta cosa indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, m'obsessiona la sequedat de cor, l'eixarreïment, l'esterilitat sentimental. És una esterilitat que m'alarma perquè deu formar part de la pròpia naturalesa íntima. No sento el més lleu impuls d'adorar res. La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a interessar-m'hi. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió —ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida—, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano: ¿què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?»
Josep Pla, El quadern gris.

I per què hem d'escriure res, si ja està tot dit i dit tan bé?

Post

Volia fer un post. Però ha estat una setmana dura, molt dura. De feina. I a casa. La T., quan està malalta, exigeix un suplement d'energia i de paciència. I jo, engripat, baldat, exhaust. Volia fer un post. Però no tinc esma ni de fer un cafè. I sense cafè, no hi ha post. El colacao i l'ibuprofè em fan venir son. No hi ha post, doncs. He regat les plantes, he fet uns quants correus i he plegat molta roba. I volia fer un post. D'aquesta setmana em quedarà el record vague d'un parell de converses breus i agradables, de massa hores perdudes al CAP, de mocs, termòmetres, ventolins, apiretals i dalsys, de les bestieses que he sentit dir i he vist escrites, dels llibres que a empentes i rodolons he aconseguit llegir, de dormir poc i malament, de la música de Provenzale, de versos inútils. Volia fer un post. Però avui no hi ha post...

Alberto Lema

Ves como non era tan difícil?
só hai que esforzarse un pouco
en deixarse levar, e xa verás
qué ben te apañas neste novo
Único Mundo Posible,
porque o show debe continuar,
compañeiros, e hai un papel
reservado para ti con dúas frases
e un mutis elegante.

De Plan de fuga