Post

Volia fer un post. Però ha estat una setmana dura, molt dura. De feina. I a casa. La T., quan està malalta, exigeix un suplement d'energia i de paciència. I jo, engripat, baldat, exhaust. Volia fer un post. Però no tinc esma ni de fer un cafè. I sense cafè, no hi ha post. El colacao i l'ibuprofè em fan venir son. No hi ha post, doncs. He regat les plantes, he fet uns quants correus i he plegat molta roba. I volia fer un post. D'aquesta setmana em quedarà el record vague d'un parell de converses breus i agradables, de massa hores perdudes al CAP, de mocs, termòmetres, ventolins, apiretals i dalsys, de les bestieses que he sentit dir i he vist escrites, dels llibres que a empentes i rodolons he aconseguit llegir, de dormir poc i malament, de la música de Provenzale, de versos inútils. Volia fer un post. Però avui no hi ha post...

8 comentaris:

  1. Descansa. Hi ha dies en què cal baixar el ritme. El cos reclama atenció i val més fer-li cas.

    ResponSuprimeix
  2. Hi ha setmanes que passen com un somni ple de boirina....somnis de frenadol, en diem a casa.

    ResponSuprimeix
  3. Bon dia,

    Us convido a visitar Poesilvia

    http://silviabel.wordpress.com

    Salut!

    Sílvia Bel

    ResponSuprimeix
  4. Descansa i cuida't. Que et millores.

    ResponSuprimeix
  5. Ànims, espero que estigueu millor.
    Nosaltres a casa ara estem igual. Amb la particularitat que a mi les febrades em fan pensar en plastilina i em transporten a la infantesa, de manera que és un moment que te també la seva part notantdolenta.

    ResponSuprimeix
  6. Doncs t'ha quedat molt bonic el teu no-post... Quan s'és estilós no hi ha núvol que s'hi posi.
    Altre cop chapeau amb la cançó escollida, Bar Puerto.
    Gràcies a tu i a algun altre descobreixo veritables joies musicals... És un gust.

    ResponSuprimeix
  7. Post sí, post no...Visca el saber improvisar. La resta i més a hores d'ara és ja història.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...