«23 de desembre. — Ara que dins de l'aire flota aquesta cosa indescriptible, humanament tendra, íntima, de les festes de Nadal, m'obsessiona la sequedat de cor, l'eixarreïment, l'esterilitat sentimental. És una esterilitat que m'alarma perquè deu formar part de la pròpia naturalesa íntima. No sento el més lleu impuls d'adorar res. La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a interessar-m'hi. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió —ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d'arribar a ésser alguna cosa en la vida—, només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d'escriure (amb tan poc resultat), a la qual ho sacrifico tot, a la qual probablement ho sacrificaré tot en la vida. Em demano: ¿què és preferible: un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?»
I per què hem d'escriure res, si ja està tot dit i dit tan bé?
La veritat és que Pla escrivia tan bé, expressava el que volia expressar d'una manera tan precisa que dóna gust llegir-lo.
ResponEliminaUna bona reflexió, la del final del fragment.
Bon Nadal.
Tu ho saps: no tot s'ha dit. I encara que fos així, sempre queda el matís del temps, la certesa (potser vana?) que un també ho pot dir, el descobriment de les complicitats, l'ús -si no tenim més remei- dels signes de puntuació... Uf, tu ho saps, tantes coses. És clar que Pla...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPla sempre em deixa sense paraules, amb la boca literalment oberta.
ResponEliminaIgualment però, molt bones festes, Emgiro...
Potser calgui escriure només perquè ningú pot parlar per nosaltres.
ResponEliminaEncara que on em llegeixis, jo sí que et llegeixo, i amb molt de gust. Bon Any Nou!
ResponElimina