De nens

La cançó d'aquesta setmana és «L'enfant debout», de Pascal Gaigne. No sé on vaig llegir que aquesta composició simbolitza l'instint i l'energia sense límits que tenen els nens petits per aixecar-se i continuar endavant. I avui T. ha començat a gatejar...

Mentre la mare i el pare s'eixuguen la bava, a l'habitació del costat els dos grans (M., set anys, i R., sis) «endrecen» els àlbums de plàstica d'aquest curs...

Diu R.: «Miró...»
Respon M.: «És mort... I Dalí també és mort...»
I R.: «I el "Picatxu"...


...també és mort...»

Tres blogs recomanables...

Ma vida amb ieu ;-)

Aduaneiros sem fronteiras

Xabel diz

I un blog... molt recomanable:

República de Novistrana

El dictamen de la comissió...

...assessora del ministre d'indústria sobre el cànon...

Margalida Pons

"FELIÇ AQUELL QUE SAP MIRAR DE LLUNY..."

Feliç aquell que sap mirar de lluny
el món, com fa l'ocell que, tot planant,
veu la terra girar des del llevant
fins al ponent on l'or del cel s'esmuny

i aquell que mai no alça, irat, el puny
per venerar l'orb ídol que, farsant,
prediu pesta i malures sols cercant
de gravar al front dels porucs son encuny.

Feliç qui sent la claror irreal
del capaltard, qui tot ho té sens pany,
qui estima allò que fuig sense deixar rastre,

car tot és viu perquè tot és mortal
i el temps és sols com el secret afany
de qui sens nom navega i sense llastre.

I’ve seen things...

Roberto Benigni

A l'hemeroteca...

En blanc*

*«On ne doit cesser de se taire que lorsqu’on a quelque chose à dire qui vaut mieux que le silence.»

Abbé Dinouart, L'Art de se taire, 1771.

La mica de musiqueta...

Mas Pla, 14-4-61

S. Gabriel Ferrater

Vaig rebre el seu llibre [Da nuces pueris]. L'he llegit. M'ha agradat molt. El felicito. L'he donat a llegir a més a més a diversos amics. Els ha agradat. Un xicot jove m'ha dit que troba el llibre molt trist.

Per què no escriu en prosa? És el mateix que fa sense la mica de musiqueta que hi posa. Per què no escriu alguna novel·la? Això però l'hi deu haver dit tanta gent que gairebé l'obvietat és implícita. Però no hi fa res: vostè té condicions excepcionals per parlar de la gent, per veure i divagar sobre la gent. Ho faci. Espriu no ha volgut escriure novel·les. Per què no ho fa vostè? Sap explicar, sap observar, sap comprendre. Ho faci. No perdi temps. Les poesies del llibre són esquemes de novel·les. No ho creu així?

Si vostè fa una novel·la, la presenta a un o altre jurat i jo en formo part, pot estar segur que en igualtat de mèrits (percebuts per mi) jo li faré donar el premi, o almenys faré un esforç gros en aquest sentit.

Molt agraït. Passi-ho bé.

Josep Pla

Technorati Tags: ferrater, pla, da nuces pueris, prosa, poesia

La blocosfera...

...catalana, a la pàgina 28.

Pilota

Juan Antonio Masoliver:

«¡La palabra! ¿Quién la posee, en realidad? La poseemos los que poseemos el don de la palabra. Pero poseer el don de la palabra no implica necesariamente poseer el poder de la palabra: unos poseen la posibilidad de utilizarla y manipularla y otros nos conformamos con un don inútil que sólo sirve para expresar nuestra melancolía, nuestra impotencia o nuestra irresponsable felicidad...»

Les paraules: «La pilota és rodona...»

Una llista

Una llista dels blogs més rellevants en català segons el nombre d'enllaços a Technorati.

OpenOffice 2.0

Laisse-moi devenir l'ombre de ton ombre...

Brel...

Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le cœur du bonheur
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Moi je t'offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Où il ne pleut pas
Je creuserai la terre
Jusqu'après ma mort
Pour couvrir ton corps
D'or et de lumière
Je ferai un domaine
Où l'amour sera roi
Où l'amour sera loi
Où tu seras reine
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je t'inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants-là
Qui ont vu deux fois
Leurs cœurs s'embraser
Je te raconterai
L'histoire de ce roi
Mort de n'avoir pas
Pu te rencontrer
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

On a vu souvent
Rejaillir le feu
D'un ancien volcan
Qu'on croyait trop vieux
Il est paraît-il
Des terres brûlées
Donnant plus de blé
Qu'un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu'un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s'épousent-ils pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas

Ne me quitte pas
Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.

Divorci a la catalana...

...i tothom content.

El marit, perquè ha fet fora de casa la dona, que li deia que no, que no i que no, i ara podrà anar de farra amb els amigatxos.

La dona, perquè ara pot festejar amb qui vulgui.

L'exnòvio, perquè ha vist com fracassava el matrimoni de la dona que el va plantar a l'altar.

La sogra rondinaire, perquè ella ja ho deia, que aquella dona era una mala pua.

I el germà o germana petit o petita del marit, perquè és feliç o feliça de mena.

L'Orchestra Baobab

Gentilesa de Castpost

De la “filosofia” dels blogs

Un president bloguer es confessa:

«P.S. He rebut, i he llegit, correus electrònics i cròniques periodístiques que expressaven insatisfacció o decepció perquè no he pogut seguir el ritme que m’havia proposat a l’iniciar aquest contacte directe amb vosaltres a través del bloc. Com ja us vaig dir, no em plantejo aquesta comunicació com a màrqueting polític. Hauria estat fàcil “encarregar” textos i revisar-los per no perdre el ritme… però el meu compromís és personal. I millorable. I així em plantejo continuar: fidel al meu compromís i compartint al màxim aquestes sensacions amb tots vosaltres. Gràcies per la vostra confiança.»

I mentrestant la CIA ens espia, segons el Washington Times —via Periodistas 21.

Julià de Jòdar

«Quan ens dèiem potser per sempre adéu, el vell encarregat m'ha mirat als ulls i ha dit amb un punt d'emoció: "Por lo menos, el autor de su manuscrito pudo rehacer las cosas a su modo, pero, ¿y la gente como nosotros?, ¿quién hablará de lo que hemos vivido y está desapareciendo ante nuestros propios ojos?" I jo li he dit que no pateixi, que aquest país és ple de saltimbanquis que un dia van voler suplantar els treballadors inventant-se futures revolucions que ningú, començant per ells mateixos, estava disposat a portar a terme. I de botiguers il·luminats, també en teníem un fotimer, a casa nostra, que van pretendre ressuscitar una pàtria amb conjurs inútils, no menys ingenus que perillosos. I d'historiadors i economistes i sociòlegs, n'érem plens, que fent la viu-viu volien explicar les coses al poble a través de les seves pròpies pors i frustracions, per tal de dissimular el recel que fos el mateix poble qui fes la història que ells no tenien emoció per imaginar-se ni nassos per canviar. I, en fi, li he dit que aquest país és un país de xarlatans impostors, que utilitzen anècdotes insubstancials per deixar caure moralina d'estar per casa, perquè no tenen res a dir i tracten de reinventar la història per al consum de cínics i il·lusos, si no per àvies sempre disposades a oblidar, com si cap de nosaltres no l'hagués viscut, abans que ells vinguessin a convertir-la en farinetes per a generacions d'analfabets. Però que, al capdavall, són gent com ell, els que han fet el país, i que els seus fills en garanteixen la continuïtat.»

Julià de Jòdar, El metall impur.

Tags: julià de jòdar, metall impur, novel·la, literatura

Le blogoscope!

La blogosfera francesa en imatges...

Eleccions?

A l'hemeroteca: Que paguin les biblioteques!

Blanes

Dia magnífic a Blanes. Un arròs excel·lent a Can Flores. A la sobretaula, política. Surten tots els tòpics: l'infantilisme d'Esquerra, la perfídia dels socialistes, la maldat dels populars, la mesquinesa de CiU, la ingenuïtat dels escolanets d'Iniciativa... Cafè irlandès. Com sempre que sóc a Blanes, em sento a prop de la trista pàtria blana de Roberto Bolaño: «Soñé que estaba soñando y que en los túneles de los sueños encontraba el sueño de Roque Dalton: el sueño de los valientes que murieron por una quimera de mierda...» Tothom ho sap tot de la política catalana. Ningú no sap qui és Roberto Bolaño. A l'autopista, la realitat: un país de domingueros...

Yann Tiersen

Avui he redescobert la televisió...

Més Yann Tiersen...

i més...

i més...

i més!!!

L'histoire mouvementée du manuscrit de "Ma cavale", de Cesare Battisti

Un article de Le Monde a L'hemeroteca del senyor Jauss

Antoni Pous. L'obra essencial

La Central del Raval i EUMO Editorial

Us convidem a la presentació del llibre
Antoni Pous. L’obra essencial, de Ramon Farrés,
que anirà a càrrec del professor Ricard Torrents, prologuista de l’obra,
i del professor Joaquim Molas.

La poeta Cinta Massip llegirà una selecció de textos d’Antoni Pous, amb
l’acompanyament a l’acordió del músic Joan Alavedra.

L’acte tindrà lloc el dia 4 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria
La Central del Raval (C. d’Elisabets, 6 de Barcelona).

Silenci

Silenci. Els nens dormen. Sa mare ha anat a una reunió. He posat la música tan fluixeta que gairebé és com si no n'hi hagués. Un cafè, dues galetes. A fora, petards, clàxons... He passat per la biblioteca abans de tornar a casa. M. i R. necessitaven llibres que parlessin dels pagesos, dels horts, perquè preparen les colònies. I jo he aprofitat la visita. Trec els llibres de la bossa. Els he hagut d'agafar a corre-cuita. He pactat amb els meus fills: una estona a l'àrea infantil i una estona a la d'adults. Una estona que sempre troben llarga. Com que el pare és tan «llibrer», que diuen.

Ara, amb calma, rellegeixo títols i noms d'autors, llegeixo contraportades i començo capítols: «Tres capítols de la història de la meva vida —tres períodes diferenciats i ben definits, tot i ser consecutius—, que van començar quan encara no havia complert vint-i-cinc anys...»; «I miei occhi sono rimasti aperti in quello scorcio di morte, ancora navigano tra i sottili fili dei suoi capelli sparsi, sui capricciosi cespugli delle sue sopracciglia, sulla morbida curva delle sue guance, tra le dita un po' gonfie intrecciate sul petto, sul ninnolo infantile che ho nascosto tra le pieghe della sua veste, quel ricordo della nostra atroce infanzia...» Desordenadament. Parcialment. No m'hi vull endinsar, perquè m'espera una novel·la començada i no en vull perdre el fil. Però no em puc estar de tastar les quatre noves adquisicions. Paladejo les primeres frases, em deixo seduir pels primers paràgrafs, busco al diccionari un parell de mots... I posposo conscientment la lectura dels quatre llibres nous. Tinc tres setmanes de coll. Tota una vida. I una novel·la que m'agradaria acabar avui. Dues hores de plaer. Clàxons, petards, crits... Al carrer, milers de ciutadans festegen una copa que no val res. A casa, en silenci, festejo la literatura, que no té preu...

Zygmunt Bauman

Diu:

«Primera, que l'"essència" d'Europa tendeix a eclipsar "l'Europa que existeix de debò": l'essència de "ser europeu" consisteix a posseir una essència que sempre és superada per la realitat, i l'essència de les realitats europees és anar sempre empaitant l'essència d'Europa. Segona, que si bé "l'Europa que existeix de debò", l'Europa dels polítics, dels cartògrafs i de tots els seus portaveus nomenats per altres o per ells mateixos, pot ser perfectament un concepte geogràfic i una entitat situada en un lloc concret, l'"essència" d'Europa no és ni una cosa ni l'altra. No som obligadament europeus pel sol fet d'haver nascut o de residir en una ciutat que figura al mapa polític d'Europa. Ara bé, podem ser europeus encara que no hàgim estat mai en cap d'aquestes ciutats.

»Jorge Luis Borges, un dels europeus més eminents en tots els sentits, llevat del geogràfic, va parlar de la "perplexitat" que no pot sinó sorgir cada cop que reflexionem sobre "l'absurda accidentalitat" d'una identitat nacional lligada a un indret o una època determinades; és aleshores que ens adonem inevitablement de la poca distància que hi ha entre aquesta "identitat" i una ficció, més que no qualsevol altra cosa que considerem "la realitat"».

Una aventura anomenada Europa, Zygmunt Bauman, traducció de Josep Sampere, Arcàdia 2006.

Manzano says

“The business of subsidising Catalan literature has not only distorted the market by printing more books than are ever going to be read, it has harmed the image of the literature itself, by promoting second and even third-rate work simply because it is in Catalan,” Manzano says. “And then people here wonder why Catalan literature doesn’t have the world reputation they think it deserves.”

1 de maig

Viure per veure,
o per beure,
per beure vodka...

Anna Soler-Pont

Segons l'e-notícies,

Mascarell col·loca una agent literària al capdavant de Frankfurt. El diari La Vanguardia informa que «el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, se plantea reorganizar la estructura operativa que prepara el desembarco de la cultura catalana en la Feria Internacional del Libro de Frankfurt 2007. Entre otras medidas, ha ideado "un equipo homogéneo" y operativo, que simplifique la adopción de decisiones, presidido por él, dirigido por Emilio Manzano, director del Institut Ramon Llull (IRL) in péctore, y con la agente literaria Anna Soler-Pont como comisaria, con responsabilidades en el diseño del programa y la coordinación de las entidades que en él participen.»

Anna Soler-Pont és la directora de Pontas, l'agència literària que gestiona els drets de:

Víctor Álamo de la Rosa
Pramoedya Ananta Toer
Maria Àngels Anglada
Alfonso Armada
Lluís-Anton Baulenas
Ana Briongos
Donni Buffalo Dog
Blanca Busquets
Encarna Cabello
Belén Carmona
Jordi Coca
Flavia Company
Antoni Dalmases
Paz de Laorden
Álvaro del Amo
Assia Djebar
Alan Duff
Nawal El Saadawi
Nuria Esponellà
Sia Figiel
Alberto Fortes
Susana Fortes
Maggie Gee
Kits Hilaire
Inongo-vi-Makomé
Maria Jaén
Michèle Kahn
Yasar Kemal
Chantal Kerdilès
Sahar Khalifa
Lola Z. Kodak
Ramón Lobo
Maria-Mercè Marçal
Javier Mariscal
J. A. Martín Piñol
John W. Milton
Asha Miró
Harry Moreno
Sally Morgan
José Luis Muñoz
Richard Oh
Jordi Padrosa
Carles Quílez
Chema Rodríguez
Vicente Romero
Juri Rytchëu
Cristina Sánchez-Andrade
Kim Scott
Layhing Siu Bermúdez
Pep Subirós
Véronique Tadjo
Walter Tauber
Pham Thi Hoài
Duong Thu Huong
Jean Vanmai
Elisa Vázquez de Gey
Beth Yahp