La mica de musiqueta...


Mas Pla, 14-4-61

S. Gabriel Ferrater

Vaig rebre el seu llibre [Da nuces pueris]. L'he llegit. M'ha agradat molt. El felicito. L'he donat a llegir a més a més a diversos amics. Els ha agradat. Un xicot jove m'ha dit que troba el llibre molt trist.

Per què no escriu en prosa? És el mateix que fa sense la mica de musiqueta que hi posa. Per què no escriu alguna novel·la? Això però l'hi deu haver dit tanta gent que gairebé l'obvietat és implícita. Però no hi fa res: vostè té condicions excepcionals per parlar de la gent, per veure i divagar sobre la gent. Ho faci. Espriu no ha volgut escriure novel·les. Per què no ho fa vostè? Sap explicar, sap observar, sap comprendre. Ho faci. No perdi temps. Les poesies del llibre són esquemes de novel·les. No ho creu així?

Si vostè fa una novel·la, la presenta a un o altre jurat i jo en formo part, pot estar segur que en igualtat de mèrits (percebuts per mi) jo li faré donar el premi, o almenys faré un esforç gros en aquest sentit.

Molt agraït. Passi-ho bé.

Josep Pla

Technorati Tags: , , , ,

3 comentaris:

  1. Quins dos! M'agrada la musiqueta de Ferrater i els sons de Pla.
    De Ferrater només recordo mitja novel·la, una policíaca escrita amb José María de Martín: Un cuerpo o dos, escrita l'any 1951 però que es va publicar l'any 1987.

    ResponElimina
  2. puc passar-me hores amb el Ferrater (ell no ho sap, però)...

    del Pla, el que no m'agrada gens és el color del seu QUADERN.

    Deu ser influència de berta, que continua en l'etapa de la vie en rose!

    ResponElimina
  3. hola de nou. Jo, com vaig una miqueta a la meua, -com tothom- havia passat per alt el gran BREL
    i la meua cançó preferida

    hi ha un fum de cançons que sent habitualment , o necessite reescoltar
    però és el rotllo aquest
    que si hom demanaren QUINA ÉS LA TEUA CANÇÓ PREFERIDA???? Doncs mira, contestaria sense dubtar Ne me quitte pas.

    Part de la culpa la té la meua germana petita, que li pegà una temporadeta per la part final
    i ens féiem de sentir-la les dues que ens inflàvem de l'aire que no ens arribava. ja,ja,aja


    Hi ha però, qui no s'adona que la vida ja és una metàfora en si mateix, i davant tanta al·legoria, no en pipa una
    "y se pierde de la misa la mitad"

    que ja posats, te la perds tota i quedes millor
    au
    un bes
    us estime

    ResponElimina

Digues, digues...