Margalida Pons

"FELIÇ AQUELL QUE SAP MIRAR DE LLUNY..."

Feliç aquell que sap mirar de lluny
el món, com fa l'ocell que, tot planant,
veu la terra girar des del llevant
fins al ponent on l'or del cel s'esmuny

i aquell que mai no alça, irat, el puny
per venerar l'orb ídol que, farsant,
prediu pesta i malures sols cercant
de gravar al front dels porucs son encuny.

Feliç qui sent la claror irreal
del capaltard, qui tot ho té sens pany,
qui estima allò que fuig sense deixar rastre,

car tot és viu perquè tot és mortal
i el temps és sols com el secret afany
de qui sens nom navega i sense llastre.

2 comentaris:

  1. Felicitats xl blog. Feia dies que no hi entrava; és una delícia!

    Lola (cançoner)

    ResponElimina
  2. Lola, Berta: Feliç qui sent la proximitat de la distància...

    ResponElimina

Digues, digues...