Blanes

Dia magnífic a Blanes. Un arròs excel·lent a Can Flores. A la sobretaula, política. Surten tots els tòpics: l'infantilisme d'Esquerra, la perfídia dels socialistes, la maldat dels populars, la mesquinesa de CiU, la ingenuïtat dels escolanets d'Iniciativa... Cafè irlandès. Com sempre que sóc a Blanes, em sento a prop de la trista pàtria blana de Roberto Bolaño: «Soñé que estaba soñando y que en los túneles de los sueños encontraba el sueño de Roque Dalton: el sueño de los valientes que murieron por una quimera de mierda...» Tothom ho sap tot de la política catalana. Ningú no sap qui és Roberto Bolaño. A l'autopista, la realitat: un país de domingueros...

3 comentaris:

  1. domingueros o diumengers? sí, amic jauss, sí, una realitat de diumengeros i futboleros que són feliços si guanya el seu euqip de futbol... la resta se'ls refot, politiquig inclòs... bolanyo? és un fitxatge nou?

    ResponSuprimeix
  2. No es la mismo morir por "una quimera de mierda" que "una mierda de quimera"...

    ResponSuprimeix
  3. Quería decir que no es la mismo morir por "una quimera de mierda" que POR "una mierda de quimera"...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...