SJ 2008

Cerrar los ojos

Triste recoger basura
entre los despojos que escribes de noche.
Tener unas manos curtidas por el orgullo
y con los ojos cerrados ver la noche
todavía más oscura.
Terrible pedir limosna
sintiendo el mar que cae de los dedos
como una lágrima humilde
que huye por tus ojos.
Triste tener la muerte encima
y proclamarlo a los cuatro vientos
que sin dirección alguna
viajan a ninguna parte.
Terrible escribir de una mirada
si perviven los recuerdos
y el alma de las palabras se desangra
en un interminable instante.

Kepa Murua


Aimé Césaire

(1913-2008)

Et nous sommes debout maintenant, mon pays et moi, les cheveux dans le vent, ma main petite maintenant dans son poing énorme et la force n'est pas en nous, mais au-dessus de nous, dans une voix qui vrille la nuit et l'audience comme la pénétrance d'une guêpe apocalyptique. Et la voix prononce que l'Europe nous a pendant des siècles gavés de mensonges et gonflés de pestilences,
car il n'est point vrai que l'oeuvre de l'homme est
que nous n'avons rien à faire au monde
que nous parasitons le monde
qu'il suffit que nous nous mettions au pas du monde mais l'oeuvre de l'homme vient seulement de commencer
et il reste à l'homme à conquérir toute interdiction immobilisée aux coins de sa ferveur
et aucune race ne possède le monopole de la beauté, de l'intelligence, de la force
et il est place pour tous au rendez-vous de la conquête et nous savons maintenant que le soleil tourne autour de notre terre éclairant la parcelle qu'à fixée notre volonté seule et que toute étoile chute de ciel en terre à notre commandement sans limite.
De Cahier d'un retour au pays natal

in illo tempore





Nos llibros

Catulu sabíalo. Y tamién, seique,
Rainer María Rilke, anque disimulaba.
Maiakovski (la pena d'él yera inda
más grande que'l Volga, más llarga)
decatóse d'ello nos últimos versos.
A nós díxonoslo Gabriel Ferrater
al final de la fiesta,
con palabres exactes
que falaben del dolor.
Nada queda
de la vida nos llibros.
Nos llibros
namás queda, de la vida, la ceniza.
Xuan Bello


Per cert, la nova editorial Adesiara ha publicat la traducció catalana —de Jordi Raventós— de l'esplèndida Història universal de Paniceiros, de Xuan Bello, que serà un dels meus llibres de SJ —si el trobo, esclar.

Bar Puerto

Avui ha estat un dia dur de debò. A les quatre la T. s'ha despertat, ha demanat un biberó i s'ha tornat a clapar. Però jo no. El tren de la son se m'ha escapat. Els nervis. A dos quarts de deu havia de fer les últimes proves de les últimes proves. I a les nou ja era a lloc. Tancat fins a tres quarts de quatre. D'aquí (a) dues setmanes, el resultat. Em conformo amb aprovar —potser no és gaire normativa aquesta construcció, d'acord, però l'alternativa..., no ho sé, em sembla artificiosa. A les quatre he agafat una bici del bícing i he anat fins a la Laie. Ara que tindré gairebé tot el temps del món —tot el temps del món que no treballi, tot el temps del món que em deixin els meus fills i les diverses obligacions— per llegir —i per escriure, més i millor— amb normalitat —si llegir és una normalitat—, m'ha semblat que ho havia de celebrar. Ho he celebrat, doncs, gastant-me seixanta euros en llibres; en quatre llibres, no us penseu: dos llibres d'aquells-que-has-de-llegir-perquè-tot-déu-els-ha-llegit i dos d'aquells-que-no-llegirà-ni-déu; quatre llibres d'autors vius!; tres novel·les i un llibre de poesia; quatre llibres en tres llengües diferents... Potser un dia d'aquests, si m'agraden prou, si em vaga, en parlaré. Després he passat per l'escola a buscar els nens; hem anat cap a casa; hem sopat; els grans han volgut veure la segona part el Barça i no els he sabut dir que no —diu que ha guanyat. He desat tots els apunts, les fotocòpies i les fitxes al prestatge més alt i més polsós de l'armari. Estic rebentat. Demà m'espera un altre dia dur, a la feina. Però me n'aniria a fer una cervesa al Bar Puerto...


Escolteu la cançó, si voleu.

Aspaldi-aspaldi saldu neban arima,
soilik geratzen jat gorputza.
Bizitzak askotan kolpatu nau baina
oraindik libre daukat bihotza.

Etorri zaitez, erdu, eskua emoizu,
goazen biok Bar Puerto aldera.
Sinistu, hangoa beste mundu bat dala.
Haindik ihes egin beharrik ez da.

Ondo zagoz zu.
Ni ondo nago,
izan gaiten hobeto.

Ikusiko ditugu uretan baleak,
ipurdi gizenak dantzan.
Entzungo, ume denborako kontu zarrak
itsaslamien ahotan.

Goazen, goazen, lehen bait lehen Bar Puertora,
naufrago galduen irlara.
Ez isiotu surik, ez egin seinalerik,
bueltako txaluparik ez da.


Em vaig vendre l'ànima fa molt de temps,
només em queda el cos, ara.
La vida m'ha maltractat, és cert,
però el meu cor encara és lliure.

Acosta't, vine, dóna'm la mà.
Anem-nos-en plegats al Bar Puerto.
Creu-me, allò és un altre món.
Ningú no té la necessitat de fugir-ne.

Estàs bé,
estic bé;
podríem estar millor.

Veurem les balenes,
culs enormes que ballen al mar.
Tornarem a escoltar, contades per sirenes,
les històries que vam viure d'infants.

Anem-nos-en,
anem-nos-en al Bar Puerto,
a l'illa dels nàufrags perduts.
No encenguis fogueres, no facis senyals,
no hi ha vaixells per tornar-ne.