Com que s'acosten el dia de i l'hora hac, a les deu, després de repartir els nens per les escoles i d'un bon esmorzar —al Roca, amb fum, o al Versalles, sense fum—, com cada dia des de fa..., em tanco a la biblioteca, juntament amb una colla d'universitaris aplicats que estudien matèries estranyíssimes com ara termodinàmica fonamental o anatomia humana —que jo no sabia que això es pot aprendre als llibres.
A casa no puc estudiar; hi ha massa distraccions: que si un llibre, que si una rentadora que s'ha d'estendre, que si fes els llits, que si una trucada, que si una joguina fora de lloc —i amb tres criatures, a casa, n'hi ha moltes de joguines fora de lloc...—, que si naps, que si cols... A la biblioteca, en canvi, és més fàcil concentrar-se. Desplego tot el «material» damunt la taula: les fitxes —les prop de quatre-centes fitxes de 21,5 per 16 de lletra atapeïda—, les vitamines, els apunts, les fotocòpies, els mocadors, els llapis, l'aigua, els retoladors, els pòstits... I au, a estudiar.
M'he fet un «programa» d'estudi: tants temes, tants dies, tants temes cada dia. Quan acabo un tema, aixeco el cap dels papers, em trec les ulleres, em frego els ulls, respiro fondo..., amb la intenció que les dades de les fitxes i els apunts es gravin a l'engrama corresponent i que, almenys fins el dia hac, no s'esborrin, i faig una pausa de cinc o deu minuts.
Avui m'he posat molt a prop del diccionari etimològic de Joan Coromines. Massa. En una de les pauses, no he pogut resistir la temptació, m'he aixecat i, a l'atzar, n'he agafat un volum. El tercer, D-FI. L'he obert, a l'atzar també. Pàgina 856: «falda».
El DECat és un luxe de diccionari, una obra mestra. No sé si és una obra mestra de la lingüística —que diria que sí—, però és una obra mestra del lingüista. A «falda», per exemple, en una nota, sobre «faldilla», llegeixo:
«En sicilià es troba en alguns llocs faldiglia i en altres faddetta, que Rohlfs ja reconeix [...] com a manlleus hispànics: el segon, diu, del cat., el primer del cast., ensopegada excusable en un romanista estranger d'especialització itàlica i gascona, i poc coneixedor del detall lingüístic català i castellà. Però dir, com fa AlcM [Alcover-Moll], "faldilla, derivat amb el sufix castellà -illa", no fa més que trair una estupenda ignorància: sufix castellà el de forquilla, barnilla, cordill, barranquill, conquilla, manilla, sargantilla, canadilla, Fontanilles, Ciutadilla, etc.!; si no fos que, més que ignorància, deu haver-hi el prejudici de sempre: a Mallorca diuen faldetes, ergo... faldilles castellanisme!»
Somric. Marededéusenyor, quin murri, en Coromines! Al final, hi he «perdut» mitja hora, però n'he tret gasolina per poder estudiar una hora més, o dues, per poder continuar cultivant, ai, la meva estupenda ignorància...