Miguel Poveda - Jaime Gil de Biedma





NO VOLVERÉ A SER JOVEN

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.


7 comentaris:

  1. Oh... m'encanta aquest poema...

    ResponElimina
  2. Val la pena haver sortit del llit només per llegir-te.

    Gràcies per l'aspirina efervescent!

    ResponElimina
  3. gràcies, és un poema d'aquells que hom el tesempre present. I que na Esperanza Aguirre sigui parenta d'en Jaime. Quins nassos te la vida.

    ResponElimina
  4. És... emocionant.

    M'agraden, el Miguel Poveda, i el poema. M'agraden.

    Gràcies.

    ResponElimina
  5. la família no la tries.

    Segur que ella hagués preferit ser cosina de la Sara Mago ;)

    ResponElimina
  6. Gràcies per la perla...

    ResponElimina
  7. Gil de Biedma és un dels meus preferits i la versió de Poveda, prou bona. Em quedo amb el piano.

    ResponElimina

Digues, digues...