tag:blogger.com,1999:blog-101616752024-03-13T17:46:24.217+01:00L'efecte jauss 2.0quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.comBlogger682125tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-82577652992025223742021-02-21T01:46:00.000+01:002021-02-21T01:46:26.957+01:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L’últim apunt aquí és de febrer del 2013. Fa aproximadament posem que vuit-cents llibres —ai, no he deixat de llegir, no he deixat d’escriure—; fa milers de cançons. El món —diuen— ha canviat. Però el meu petit món de llavors avui és més meu, més petit i més món. El 2013 la T. va fer vuit anys; aquest any en farà setze. Han passat moltes moltes coses, des del 2013, però les mallerengues, les merles, els pit-roigs, les cueretes distreuen ara cada dia les meves lectures a primera hora del matí...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWtWw7ruRbJ_nbY_30z8oCKRSjKAwyUHNO05BoOT4WrdD5ZTJjw58E7itjrCeE44xxCFFuSo22WUgQe_qPtN5NDZxRIr3gARLq4BlEBprAz_J3SKdjohgAtehrNJh8jaeR_dKa/s2048/pit-roig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWtWw7ruRbJ_nbY_30z8oCKRSjKAwyUHNO05BoOT4WrdD5ZTJjw58E7itjrCeE44xxCFFuSo22WUgQe_qPtN5NDZxRIr3gARLq4BlEBprAz_J3SKdjohgAtehrNJh8jaeR_dKa/w194-h169/pit-roig.jpg" width="194" /></a></div><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div><br /></div>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-26731402971924997052013-02-20T01:51:00.000+01:002013-02-20T08:55:42.912+01:00De tornar-hi...<div style="text-align: justify;">
<br />
Escolto sovint les seves cançons, però feia quinze anys que no anava a un concert de Dominique A, quan encara tenia cabell —<a href="http://www.youtube.com/watch?v=QxbMcnKxde8" target="_blank">ell</a>, vull dir— i <a href="http://www.francoizbreut.be/index.php?/music/bio/" target="_blank">François Breut</a> encara era la seva nòvia.</div>
<br />
I també el llegeixo, perquè Dominique A és un músic que escriu. I prou bé...
<br />
<div>
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div>
<span style="background-color: white;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE_W9q-Coxkf-3r8YzBu_ZNPtDGj-w5Q8GSD8wAmPRoKr4XrdZFacO_KIe5hOzqJnsB1y-7jeuwhFcnsHe5Iog-0oj1WCqSBo7XTrekA2xFasni9RnXD1cDjxb-_zDpKDQSGGr/s1600/foto.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE_W9q-Coxkf-3r8YzBu_ZNPtDGj-w5Q8GSD8wAmPRoKr4XrdZFacO_KIe5hOzqJnsB1y-7jeuwhFcnsHe5Iog-0oj1WCqSBo7XTrekA2xFasni9RnXD1cDjxb-_zDpKDQSGGr/s400/foto.JPG" width="337" /></a></div>
<div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
A <i><a href="http://www.lamachineacailloux.com/articledominiquea.php" target="_blank">Un bon chanteur mort</a></i> escriu: «Quand on entend chanter des choses avec un peu de substance, on ne peut que s'entraîner à être un bon chanteur mort. Ce qu'on crée ne prendra toute sa mesure que lorsqu'on aura disparu.» Però de moment va fent cançons i ha esdevingut un clàssic que canten fins i tot a les <a href="http://www.youtube.com/watch?v=vu96wJZlUrY" target="_blank">escoles</a>. Aquí, però, el dia abans encara quedaven entrades per a l'Apolo...</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
A l'Apolo, Dominique A va cantar gairebé totes les <a href="http://www.setlist.fm/setlist/dominique-a/2013/sala-apolo-barcelona-spain-3bdb9420.html" target="_blank">cançons</a> que jo volia sentir en directe. Des de «Plaine des sables» fins a «Les hauts quartiers de peine», passant per «<a href="http://www.youtube.com/watch?v=K6oBgyM_WHo">Rendez-nous la lumière</a>» —«rendez-nous la lumière, rendez-nous la... bouteille!», que cantaven uns desaprensius...—, «Le courage des oiseaux» i l'excepcional «<a href="http://www.youtube.com/watch?v=vFUjZ8r648M">L'horizon</a>».<br />
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però no va cantar «Rue des Marais». «Rue des Marais» és una cançó especial, una cançó per culpa de la qual ha hagut d'escriure un llibre, <i><a href="http://www.editions-stock.fr/livre/stock-414960-Y-revenir-hachette.html">Y revenir</a></i>, per justificar-la, per justificar-se, un llibre que ara, gràcies a <a href="http://www.alphadecay.org/libro/regresar">Alpha Decay</a>, es pot llegir també en <a href="http://www.rockdelux.com/secciones/biblioteca-pop/open/8477/index.html">castellà</a>...<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-5I18uynsSjpbkTUjL_kT9a5r3OOIUwGl_-dVQGDa6dDl5EDW5YuD3hak_-Cr1d6Mse49egN7y8of8NeVwrL0aVwBD4qw0Svo-ORj72w-xyVVkEAiXm1N1q5D98MvKI4LIVXA/s1600/foto+(1).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-5I18uynsSjpbkTUjL_kT9a5r3OOIUwGl_-dVQGDa6dDl5EDW5YuD3hak_-Cr1d6Mse49egN7y8of8NeVwrL0aVwBD4qw0Svo-ORj72w-xyVVkEAiXm1N1q5D98MvKI4LIVXA/s320/foto+(1).JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<i>Y revenir</i> és la crònica literària d'un retorn —amb un matís important que en el títol de la traducció castellana es perd—, del retorn a Provins, al departament de Sena i Marne, i del retorn a la infància i l'adolescència, que són l'espai i el temps que expliquen «Rue des Marais» i bona part de l'obra de Dominique A.<br />
<br />
Amb una mica de sort, però, <a href="http://www.lacentral.com/web/presentaciones/?evento=80516" target="_blank">avui</a> o <a href="http://www.heliogabal.com/programacion.php?fechaIni=2013-02-18&id=1619">demà</a>, Dominique A, lluny de Provins, ens la canta...</div>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="370" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/43377980?byline=0&portrait=0&color=ff9933" webkitallowfullscreen="" width="500"></iframe>
<br />
<br />
<hr />
<br />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-14135250885830250982013-01-17T00:39:00.000+01:002013-01-17T00:39:39.983+01:00No sé si...<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">No sé si paga la pena tornar-hi. Fa molts mesos que no dic res aquí i, la veritat, no ho trobo gaire a faltar. Diu Antonio Prete, a <i>Trattato della lontananza</i>: «Siamo, tutti, in esilio. In esilio da un tempo che più non ci appartiene. Da un luogo che ci è stato sottratto o dal quale ci siamo allontanati. Da un altrove che abbiamo vagheggiato, pur consapevoli della sua inesistenza.»</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Doncs això...</span></div>
<hr />
quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-60109899338841036192012-05-20T01:22:00.000+02:002012-05-20T01:27:18.897+02:00#90ambFerrater<b>TOTS HI SEREM AL PORT AMB LA DESCONEGUDA</b> <br />
<br />
<i>A Gabriel Ferrater</i> <br />
<br />
<blockquote>
Baixàvem, ulls tancats, per la impossible escala <br />
quan la sal i la sang de la marea <br />
embruixen el sorral. Deies —no ho deies tot!— <br />
que aquella nit amb tremolor d'espiga <br />
i navilis antics amb veles esquinçades <br />
era una torre amb remolins de gralles, <br />
un clam de ganivets damunt la gola nua, <br />
el crit d’un paper escrit quan les amors s’esbalcen, <br />
una mà que es marceix amb cendra i carbonissa <br />
o la porta enreixada que dóna al pati mort. <br />
<br />
No ho deies tot! I hi érem tots tibats, <br />
pujant i davallant en immòbils esperes, <br />
ulls clucs també, cadascú amb el seu somni. <br />
Si l’un feia el granger en làcties cingleres, <br />
o escodrinyava el Nom en llibres corsecats <br />
d’epilèptics teòlegs que estronquen les fonts, <br />
l’altre i els seus, amb febre de tenebres, <br />
feixaven la rabassa de la pluja <br />
o ventaven el foc de llurs sofrences, <br />
frèvols com els amants quan l’aurora es deixonda. <br />
<br />
Cercàvem palpejant la porta de les noies <br />
en carrers somniats amb silenci de gruta, <br />
i en resseguíem les cambres nocturnes <br />
com qui s’amaga a l’espessor dels blats. <br />
Elles no hi eren, i ho endevinàvem. <br />
Llur veu havia fuit com un pètal sense ombra <br />
i, cor alt, refusàvem el coixí dels rocs. <br />
Els reixats de la porta de l’escala <br />
passen clarors que projecten esferes <br />
amb pins de sol, damunt la calç calenta. <br />
<br />
Totes les reixes tenen llur parany <br />
i temem que llur ombra ens faci presoners. <br />
Cada graó ens acosta al Llibre de l’Exili <br />
i amb ull llanós veiem ço que és ofert. <br />
No hi ha pas caça per al qui no fita; <br />
ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat. <br />
No és llibert ni franc qui no s’oblida <br />
o es mira a l’aigua, amb clac i faldons llargs. <br />
No són unicolors els esquemes dels atlas: <br />
el grec hi té el seu turc i el polonès, el rus. <br />
<br />
No ho deies tot: Si ho haguéssim sabut! <br />
T’hauríem ensenyat els miralls de la clota <br />
passada la contrada on qui es té dret, l’escapcen. <br />
No emmirallen qui els mira, ans bé un seguici <br />
de maniquins embuatats i rígids <br />
amb una cuca al front, d’antena llarga, <br />
i aparencen aquells que potser som: <br />
pròdigs o retinents, servents o mestrejants, <br />
atàvics augurals, gallejants de la història. <br />
—Som molts, murmura l’eco, i la borda és de pobres. <br />
<br />
A l’hora del crepuscle hauríem vist <br />
els capells florejants de dames florentines <br />
que el sol s’emporta amb grogors de panotxa <br />
lilàs amunt; i els cors com s’assosseguen... <br />
I quan el primer estel espurna al pic més rost <br />
hauríem escoltat, on els còdols floregen,<br />
la passada dels vents amb brogit de tenora <br />
i el clam esperançat de les formes captives. <br />
La ment capta l’etern en l’ampla pau <br />
i un no res grana i creix en un somriure. <br />
<br />
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman; <br />
tots hi serem al Port amb la desconeguda.</blockquote>
<br />
Gener de 1973<br />
J.V. FOIX
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><br />
<object data="http://www.google.com/reader/ui/3523697345-audio-player.swf?audioUrl=http://dl.dropbox.com/u/5453552/tots_hi_serem_al_port_desconeguda.mp3&autoPlay=true" height="27" id="movie" type="application/x-shockwave-flash" width="350"> <param name="movie" value="http://www.google.com/reader/ui/3523697345-audio-player.swf?audioUrl=http://dl.dropbox.com/u/5453552/tots_hi_serem_al_port_desconeguda.mp3&autoPlay=true" />
<param name="wmode" value="transparent" >
<param name="allowScriptAccess" value="never">
<param name="flashvars=" value="playerMode=embedded">
</object>
</b></div>
<br />
<hr style="text-align: center;" />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-46134977661331105192011-09-16T00:00:00.000+02:002012-04-13T01:33:06.761+02:00Exili<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">He passat les vacances en el meu petit món: he tornat a la Terra Alta, he contemplat la vida de les tortugues al jardí, he ensenyat a distingir una merla femella d’una merla mascle, he ajudat a fer uns incomprensibles deures d’estiu, he anat amb bicicleta, he fet un intensiu sobre la púrpura de Schönlein-Henoch, he collit quatre tomàquets i dues dotzenes de mongetes de l’hort, he fet esmorzars, dinars, berenars i sopars, he escoltat molta música, he fet la migdiada sota el til·ler, he participat en un lipdub —com ens hem de veure...—, he seguit les peripècies del doctor Vitous Verdegast pels Carpats i el llac Balaton, he tranuitat...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
També he llegit, esclar; menys del que voldria, que amb tres criatures com a mínim a casa és difícil concentrar-se, però més, segurament, que els que diuen que, ai, aprofiten les vacances per llegir. He llegit <a href="http://www.seuil.com/livre-9782021035254.htm">Claude Lévi-Strauss</a>, he llegit Marani, he començat a llegir les extraordinàries aventures de <a href="http://www.quadernscrema.com/noticies/aventures-jan-karski">Jan Karski</a>... I sobretot he rellegit Nabókov: la sobrevalorada <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Lolita"><i>Lolita</i></a>, l’excepcional <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Speak,_Memory"><i>Parla, memòria</i></a>, i <i>Foc pàl·lid</i>.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />Llegir Nabókov em fa sentir també un exiliat. Potser és una paraula massa forta, una paraula massa tràgica, però no ho puc evitar: el món, el món de veritat, el món que hi ha més enllà del meu petit món, m’agrada cada vegada menys, l’entenc cada vegada menys. Potser és el que diu <a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Poesia/tanques/ventana/elpepucul/20080311elpepicul_1/Tes">Mahmud Darwix</a>: «L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto la meva terra amb mi. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació és l’exili. L’absència de justícia és l’exili. Passar-se unes quantes hores en un control militar és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili. L’esdevenidor és sempre pitjor per a nosaltres. Això és l’exili.» I hi podria afegir unes quantes raons...</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
Diu George Steiner, a «Extraterritorial», un assaig sobre Nabókov, que la barbàrie política del segle —del vint; però el vint-i-u sospito que no serà millor— en va fer un exiliat, un errant, un <i>Hotelmensch</i>, no tan sols de la seva terra russa, també de la seva llengua russa, que hauria d’haver estat el seu idioma natural. Diu també que, així com altres exiliats lingüístics s’aferren desesperadament a l’artifici de la llengua materna o opten pel silenci, Nabókov, com si fos un viatger opulent, passant d’una llengua a una altra, es va construir una casa de paraules.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
Em sembla que això és el que em passa com a lector. Passant d’una llengua a una altra, i cada vegada menys, ai, per la meva llengua materna, del Japó a Irlanda o Morella, de la poesia a l’antropologia o la història, de Nova York o el Raval a <a href="http://www.kulturklik.euskadi.net/lang/es/euslandia-luki-miriam/">Euslàndia</a> o Roissy-en-Brie, jo també em construeixo una casa de paraules, la meva casa de paraules, amb les paraules dels altres, amb paraules de moltes llengües, i, molt sovint, massa, més que en una casa, em sento en una presó, en una mena d’exili...</span></div>
<hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-56738873464773053822011-06-05T01:27:00.000+02:002011-06-05T01:27:21.980+02:00Arguments per a la desobediència<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">4 de juny.</span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;"> Dia de pluja i relectures. De l’estudi al sofà, del sofà a l’estudi. De Delgado a Roth </span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;">«cantava entre mi la paraula més bonica que existeix en totes les llengües: “In-dig-na-ció!”»</span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;">, de Roth a Delgado:</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><blockquote><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">«Ahora bien, a pesar de las exclusiones y las vigilancias que la afectan, la vida en la calle es el proscenio natural para la emancipación, la redefinición y el cambio. Los espacios abiertos de las ciudades son ya, ahora mismo, ese escenario que ampara y excita la comunicación humana, los contrabandismos culturales en todas direcciones, la generación de redes solidarias. Ahí afuera, en la calle, a ras de suelo, proliferan transversalidades e hibridaciones que son nuevos motivos para la reconsideración de esto, de aquello o de todo. Cada acto de traspasar la puerta </span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;">cualquier puerta</span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;"> hacia el exterior es una nueva oportunidad para la deserción o el desvío. En ese ahí afuera </span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;">a pesar de todas las vigilancias que se pasan el tiempo escrutándolo— se conocen o están por conocer formas de cohesión espontánea capaces de hacer tambalear cualquier estructura, a disposición de los sectores sociales para los que la democracia es todavía sólo una palabra.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">»Y es ahí afuera, a la intemperie, donde se van a registrar </span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;">seguro</span><span style="font-size: small;">—</span><span style="font-size: small;"> nuevos pasos en pos de la conquista de una ciudadanía sin excepciones, entendiendo <i>ciudadanía</i> no como una entidad pasiva, sino como tema central de y para una práctica incansable e infinita en aras de la igualdad, como estrategia hacia una democracia furiosa y como argumento inagotable para la desobediencia.»</span></div></blockquote><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Philip Roth, <i>Indignació</i>; traducció de Xavier Pàmies; La Magrana, 2009.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"></span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Manuel Delgado, <i>Sociedades movedizas: Pasos hacia una antropología de las calles</i>; Anagrama, 2007.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"></span></div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-15311233478964764512011-04-24T02:08:00.000+02:002011-04-24T02:08:50.778+02:00Sant Jordi<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">De bon matí, la intenció era fer cap a Girona. Com que el temps ha estat pengim-penjam, al final ens hem quedat a casa. He rellegit <i>Els emigrats</i>, de W.G. Sebald, traduït per Anna Soler Horta. I després, «Pa i Raïm», una narració de Josep Pla, inclosa a <i>Aigua de mar</i>, que no recordo on <a href="http://www.miquelpairoli.com/llibres_publicats.php">Miquel Pairolí</a> diu que és una obra perfecta. «Perfecta» em sembla un qualificatiu exagerat, que no mereix cap obra humana, i menys, una obra literària, perquè sense imperfecció no hi ha literatura.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la tarda, aprofitant una estona de sol, hem baixat al poble. Sant Jordi, més que una tradició —<a href="http://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=9788476022078">inventada</a>, esclar—, és un ritu. Parades, gent, roses, llibres... Un ritu civilitzat. Crec que és millor treure a pasturar els escriptors un dia, fer comprar una rosa —o quatre— i un llibre —o quatre—, que tirar una cabra des de dalt d'un campanar o torejar una bèstia en una plaça. Sí, és una mica més civilitzat. Si més no, no hi pateix cap animal —o <a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/cultura/provoca/dolor/pies/elpepuespcat/20110423elpepucul_7/Tes">sí</a>. Ara, que potser hi ha algun escriptor —i algun editor— que es mereix un parell de banderilles... </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Em volia fer regalar <a href="http://www.edicions1984.cat/detallcoleccion.cfm?cod=Sol%20a%20Berl%EDn">Sol a Berlín</a>, de Hans Fallada, o el volum setè de les obres completes de Pompeu Fabra, amb les «Converses filològiques», tot i que feliçment es poden consultar <a href="http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=novetats_editorials&subModuleName=darreres_novetats&idCatalogacio=12908">en línia</a> —l'última «obra» de Joan Solà—, que són llibres de bon regalar. També m'hauria fet gràcia trobar <a href="http://tinavalles.wordpress.com/category/maic/">Maic</a>, de Tina Vallès, després d'haver llegit els llibres de <a href="http://www.magrana.cat/primavera,-estiu,-etcetera_marta-rojals_libro-OMAC161-es.html">Marta Rojals</a>, <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/3870445/20110407/bel-olid-incomoditat-mon.html">Bel Olid</a> i <a href="http://labreu.wordpress.com/category/a-butxacades/">Joan Todó</a>, però Sant Jordi és el pitjor dia —mentida: és pitjor un diumenge— per comprar llibres, i a més a Arbúcies hi arriba el que hi arriba... En fi, espero que no s'hagin exhaurit... </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Finalment, després de remenar uns quants llibres, no m'he fet regalar res. La setmana que ve les llibreries també obren... Bé, m'he comprat <i>El país</i> —amb notícies «<a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Generalitat/reduce/83/compra/libros/bibliotecas/elpepuespcat/20110423elpepucul_1/Tes">excel·lents</a>» per a la cultura; ai, el govern dels millors!—, l'<i>Ara</i> —amb un suplement dedicat a Josep Pla— i l'últim número de la revista <i>Pirineos</i>. M'he sentit bastant a prop del lector ideal que descriu <a href="http://issuu.com/jacme/docs/lector-e">Mònica Batet</a>: «El lector ideal probablement no es comprarà cap llibre per Sant Jordi perquè els llibres se'ls compra altres dies de l'any...» Probablement. Ara plou amb ganes. Em sembla que tornaré a llegir alguna cosa de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Emil_Cioran">Cioran</a>, o de Kafka. O potser tornaré a veure <a href="http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3475710">Rooom</a>. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/catalanes/leyeron/media/39/libros/2010/elpepuespcat/20110421elpepunac_11/Tes">Diu</a> que llegir 3,9 llibres l'any és la mitjana nacional de lectura. Bé. Sembla que si llegeixes un llibre cada trimestre ets un ciutadà normal, sembla; tinc la sensació que si en rellegeixes tres o quatre en una setmana ets un perfecte idiota...</span></div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-25902559425150012892011-03-13T01:45:00.000+01:002011-03-13T01:45:14.313+01:00Tres poemes japonesos a la mort...<br><br />
<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">死</span><br />
<br />
<br />
<i>Isshõ no<br />
shitauchi hibiku<br />
shimizu kana</i><br />
<br />
La meva vida:<br />
el ressò de tocar l’ase<br />
damunt de l’aigua pura.<br />
<br />
<b>Hanri</b> (1835)<br />
<br />
<br />
死<br />
<br />
<br />
<i>Ara kanashi<br />
hana no higan o<br />
shide no tabi</i><br />
<br />
Que trist...<br />
entre les flors de l’equinocci de primavera<br />
un viatge cap a la mort.<br />
<br />
<b>Sakyoku</b> (1790)<br />
<br />
<br />
死<br />
<br />
<br />
<i>Ware o yobu<br />
koe ya ukiyo no<br />
kata shigure</i><br />
<br />
Una veu em crida:<br />
de cop i volta un xàfec d'hivern <br />
en aquest món que sura.<br />
<br />
<b>Yaba</b> (1740)</div><br />
<br />
[De <i>Poemas japoneses a la muerte</i>, DVD Poesía]<br />
<hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-29888811336749843972011-03-07T23:04:00.001+01:002012-04-13T01:48:25.366+02:00He pujat sense tu...<blockquote>
He pujat sense tu al pis de la badia<br />
a perllongar aquell goig amb què tots dos l'omplírem<br />
trabucant cadascun per les platges de l'altre<br />
un dia o dos abans: prou temps per fer-me un mite<br />
d'uns calfreds de plaer que ja dubtava si eren<br />
les flors d'una vivència o les petges d'un somni.<br />
En butxacar les claus, a les portes del temple,<br />
he sentit allà dins que el record hi sonava<br />
com una gran cantata, i, en obrir, dins la fosca<br />
he vist la teva veu, feta una escolania,<br />
grimpant per les parets com una buguenvíl·lea.<br />
Tot i així, empetitit, entrava de puntetes<br />
volent sorprendre el temps, condormit, retenint-nos<br />
encara a tu i a mi surant dins unes hores<br />
confoses de camí, feixugues de bellesa.<br />
L'espai era un batec i, abans d'entrar a la cambra,<br />
m'he assegut al sofà, al lloc on t'assegueres<br />
marcant el centre exacte del món i la badia.<br />
He sentit el teu cos pel meu, transparentant-se,<br />
i un cabell teu que he vist guarnit la respatllera<br />
m'ha donat a pensar que tal volta existeixes.<br />
Després, mig tremolant, he entrat al dormitori<br />
i, en el llit sense fer, he vist, meridiana,<br />
luminescent, oferta, exacta, encara tèbia,<br />
l'empremta del teu cos, com una gran paraula<br />
escrita amb energia pels murs de l'existència<br />
deixant la veritat, igual que tu, instal·lada<br />
com un fasser molt alt ben davant d'unes cases.<br />
<br />
<b>Miquel Àngel Riera</b>, <i>El pis de la badia</i></blockquote>
<hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-70083258514690134442011-02-19T01:37:00.005+01:002011-02-24T00:35:27.308+01:00Sense senyal...<br><br />
<br />
<br><br />
<br />
<br><br />
<br />
<br><br />
<br />
<br><br />
<hr>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-36706993925495267692011-02-16T00:35:00.001+01:002011-02-25T17:45:10.714+01:00Una setmana...<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span">El problema dels dilluns és que comencen massa d’hora. I més si tens una criatura a trenta-nou i mig i has passat la nit del lloro. Acompanyo les nenes a l’escola. Em trobo l’A. Al final, ella tampoc no va poder anar al <a href="http://www.ccpc.cat/cat/index.php">CCPC</a>. Em sap greu; ens hauríem fet un tip de riure, suposo. Diu que hi haurà una segona edició...</span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span">A l’hora de dinar m’escapo del palau, de la feina, per anar al palau, de la música, a recollir unes entrades, i després a una llibreria, que és un palau de llibres. Em compro llibres inútils d'editorials suïcides, </span><span class="Apple-style-span">conscient que llegir és una manera d’amagar el cap sota l’ala socialment tolerada, de moment...</span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span">La C. es canvia el mòbil; ara té un “es marfon”, poesia pura... </span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span">Llegeixo un parell d’hores. Em sembla que em faig gran; m’agrada la prosa erudita espanyola del divuit: “Mas este escrito no podrá resentirse de la dilatada noche que ha sufrido, sepultado en el tenebroso retiro de mi mente...” </span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span">Divendres, per fi, a casa. Encenc el foc. Em faig un te. Escolto <a href="http://www.yaron-herman.com/">Yaron Herman</a>. I escric. Cric-cric, cric-cric...</span></div><hr style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;" />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-84976578799475822642011-01-11T01:29:00.009+01:002011-02-25T17:41:37.673+01:00Deu del dos mil deu<div style="text-align: justify;">Disseccionant el cadàver insepult del blog, em trobo <a href="http://www.lefectejauss.cat/2010/01/balanc.html">aquesta reflexió</a> d'ara fa un any. Del 2010 en podria dir el mateix, si fa no fa, però com que és un any de número rodó i tinc la biblioteca una mica —una mica— més endreçada, faig, a més, una llista —una llista, sí— de deu llibres que he llegit aquest any i que crec que paguen les hores que hi he dedicat, que no es pot pas dir de tots els llibres, això, i que són llibres que no he vist en gaires llistes, la veritat...</div><br />
<ul><li><a href="http://periferia.blogaliza.org/about/"><i>Periferia</i></a>, de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=F-7QRuxWSdk">Iolanda Zúñiga</a></li>
<li><a href="http://www.edicionesatalanta.com/libro.php?id=47"><i>Escolios a un texto implícito</i></a>, de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nicol%C3%A1s_G%C3%B3mez_D%C3%A1vila">Nicolás Gómez Dávila</a></li>
<li><a href="http://www.edition-grasset.fr/chapitres/ch_binet.htm"><i>HHhH</i></a>, de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Laurent_Binet">Laurent Binet</a></li>
<li><i>Delicatessen Underground (Bilbao Ametsak)</i>, de <a href="http://www.masmedulaediciones.com/soiarzabal.php">Sergio Oiarzabal</a></li>
<li><a href="http://www.natachaboussaa.net/index.php?page=a-propos-du-livre-1"><i>Il vous foudra nous tuer</i></a>, de <a href="http://www.natachaboussaa.net/index.php?page=auteur">Natacha Boussaa</a></li>
<li><a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/boques-en-calma_12312.html"><i>Boques en calma</i></a>, d'<a href="http://in.directe.cat/pol-cruz/blog/3531/ladria-targa">Adrià Targa</a></li>
<li><a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/les-dones-i-els-dies_11996.html"><i>Les dones i els dies</i></a>, de <a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater/detall">Gabriel Ferrater</a></li>
<li><a href="http://www.radio.rai.it/radio3/mostra_evento.cfm?Q_EV_ID=210205"><i>Dove credi di andare</i></a>, de <a href="http://tashtego.splinder.com/">Francesco Pecoraro</a></li>
<li><a href="http://combray.bloc.cat/post/246/271900"><i>Combray</i></a>, de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Marcel_Proust">Marcel Proust</a></li>
<li><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Composition_fran%C3%A7aise"><i>Composition française</i></a>, de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Mona_Ozouf">Mona Ozouf</a></li>
</ul><br />
<div style="text-align: justify;">Potser un dia d'aquests n'hauria de dir alguna cosa més, però aquesta mandra oceànica, oi?, i tants llibres per llegir...</div><hr>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-19974609753013660522010-11-22T16:52:00.006+01:002010-11-23T00:41:03.335+01:00Michon<div style="text-align: justify;"><span >En època de <a href="http://blog.voota.cat/els-eslogans-de-la-campanya">misèria narrativa</a>, de <a href="http://www.elpais.com/articulo/espana/Montilla/celebraran/debate/cara/cara/directo/manana/elpepuesp/20101122elpepunac_1/Tes">comèdia mediàtica</a>, m'estimo més perdre el temps absurdament, amb un llibre...<br /><br /><blockquote>"Quel rapport avec le tableau? Ceci, d'abord : ces " partis ", Monsieur, ce que j'ai appelé partis, dans cette période de crescendo théâtral, de surenchère maximaliste où chacun n'élevait la voix que pour se distinguer de la voix de l'autre, la recouvrir et pour finir la jeter dans la panière avec la tête qui l'énonçait, les partis n'étaient plus que des rôles. Il ne s'agissait plus d'opinions, mais de théâtre ; cela arrive souvent dans la politique ; et cela arrive toujours, dans la peinture, quand elle représente la politique sous la forme très simple d'hommes : car les opinions, cela ne se peint pas; les rôles, si."<br /></blockquote><br />Pierre Michon, <span style="font-style: italic;">Les Onze.</span></span></div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-72669538278581454592010-11-05T15:21:00.007+01:002010-11-10T01:29:16.796+01:00Amazona<div><br /></div>Hi havia una amazona...<br /><br />I Toulouse-Lautrec la va pintar:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj2jkytWRyRQriAUR9b5z-sNlh7GUdJdJFb7jK3XkoLuiTtCAkEb3VBZRYm-o1j6HeYlwZnhnfXVLT57kP9gCK9xXdPwriSnC1Fi-eqFjcHuT_4TPb0RUMTS1wtUCdb407LhGv/s1600/equestrienne87-88.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 193px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj2jkytWRyRQriAUR9b5z-sNlh7GUdJdJFb7jK3XkoLuiTtCAkEb3VBZRYm-o1j6HeYlwZnhnfXVLT57kP9gCK9xXdPwriSnC1Fi-eqFjcHuT_4TPb0RUMTS1wtUCdb407LhGv/s320/equestrienne87-88.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536071919271882306" border="0" /></a><br /><br />I també Marc Chagall:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxWKkwDS5wg5MSeEEfocS8MQr_YesZwIGKq_4VnWcARgUiWdfzH-qduhsY0oAUW2qN8cpXB_VBxj0hjBcYiFCDBibj7TytnMBaXb9WLaKYKmOIzcWhLpYLuuMTNC8N4aUGRnQk/s1600/ecuyere_chagall.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 199px; height: 256px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxWKkwDS5wg5MSeEEfocS8MQr_YesZwIGKq_4VnWcARgUiWdfzH-qduhsY0oAUW2qN8cpXB_VBxj0hjBcYiFCDBibj7TytnMBaXb9WLaKYKmOIzcWhLpYLuuMTNC8N4aUGRnQk/s320/ecuyere_chagall.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536072211184864530" border="0" /></a><br /><br />I l'escriptora <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Rachel_Field">Rachel Field</a> en va fer un poema:<br /><br /><b></b><blockquote><b>Equestrienne</b><br /><br />See, they are clearing the sawdust course<br />For the girl in pink on the milk-white horse.<br />Her spangles twinkle; his pale flanks shine,<br />Every hair of his tail is fine<br />And bright as a comet’s; his mane blows free,<br />And she points a toe and bends a knee,<br />And while his hoofbeats fall like rain<br />Over and over and over again.<br />And nothing that moves on land or sea<br />Will seem so beautiful to me<br />As the girl in pink on the milk-white horse<br />Cantering over the sawdust course.<br /></blockquote><div><br /></div>I <a href="http://www.nataliemerchant.com/">Natalie Merchant</a> —ai, aquesta dona...— hi va posar música:<br /><br /><object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7PYXYKOZBN0?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/7PYXYKOZBN0?fs=1&hl=en_US&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="385" width="640"></embed></object><br /><br /><br />I en <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/">Jaume</a> —amb qui comparteixo unes quantes passions confessables— em <a href="http://jaumesubirana.blogspot.com/2010/10/dinnocencia-i-experiencia.html">va animar</a> a traduir-lo. <div><br />I, ves, m'ha quedat així:<br /><br /><blockquote><b>Amazona</b><br /><br /><div style="text-align: justify;">Mireu, netegen la pista de serradures</div><div style="text-align: justify;">per a la noia de rosa sobre el cavall blanc com la llet.</div><div style="text-align: justify;">Els seus lluentons centellegen. Els flancs pàl·lids del cavall brillen,</div><div style="text-align: justify;">cada pèl de la cua és fi</div><div style="text-align: justify;">i brillant com un estel, la crinera voleia lliure,</div><div style="text-align: justify;">i ella assenyala un dit del peu i vincla un genoll,</div><div style="text-align: justify;">mentre els cascos cauen com la pluja</div><div style="text-align: justify;">una vegada i una altra i encara una altra.</div><div style="text-align: justify;">I res del que es mou a la terra o al mar</div><div style="text-align: justify;">em sembla tan bonic</div><div style="text-align: justify;">com la noia de rosa sobre el cavall blanc com la llet</div><div style="text-align: justify;">que galopa a la pista de serradures.</div></blockquote><hr /></div>quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-9061348731959046662010-10-31T02:17:00.025+02:002010-11-04T01:09:09.023+01:00Joan Solà<div style="text-align: justify;">Jo vaig conèixer Joan Solà. Per casualitat. I per obligació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Jo era dels imbècils que creien —que creuen— que a la universitat es pot aprendre literatura, però com que m’havia matriculat de filologia catalana, a més, si volia sortir-ne amb un títol, havia d’aprovar unes horribles assignatures de llengua —fonologia, història de la llengua, dialectologia...— que eren obligatòries.</div><div style="text-align: justify;"><br />Sintaxi catalana I era, ai, obligatòria. Diria que era una assignatura de tercer. Tenia fama de ser un os. I més si et tocava “el Solà”. I a mi em va tocar “el Solà”, esclar. Devia ser l'any 1995, o el 1996. Ho sé perquè el llibre de text del curs era la primera edició de <i><a href="http://www.escriptors.cat/autors/solaj/obra.php?id_publi=5811">Sintaxi normativa: Estat de la qüestió</a></i>, que acabava d’aparèixer, que és l’edició que tinc a casa, profusament subratllada i anotada, un llibre que vaig haver d’estudiar de valent per passar l’assignatura... amb un miserable aprovat.<br /><br />Jo, que era "de literatura", vaig patir molt a les classes de sintaxi catalana I, però també hi vaig riure molt. No en vaig aprendre gaire, de sintaxi, a les classes de Joan Solà, ni a l’aula de la Central ni en el seu despatx atapeït de llibres i papers, la justa per aprovar i anar fent, però hi vaig aprendre molta llengua: hi vaig aprendre la llengua que jo ja sabia però que ignorava que sabés.<br /><br />I hi vaig aprendre, perquè Joan Solà m’ho va ensenyar, que la gramàtica no és una revelació, sinó una eina; que hi ha llengua fora dels diccionaris i les gramàtiques, i que la llengua és viva, i que canvia:<br /><br /><blockquote><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“El solecisme, com el barbarisme, és una noció relativa i mòbil: allò que ahir xocava als nostres pares, avui potser és l’única realitat considerada normal; i, per la mateixa raó, allò que a mi em fa posar nerviós és l’únic ús habitual de la generació que em segueix o del periodista del diari que m’arriba cada matí. La construcció “¿<i>com ensenyar</i> català als adults?” a mi sempre m’ha sonat com un solecisme: però resulta que és el títol d’una publicació inventat pels col·legues de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. No fa sinó mesos, em revoltava de sentir a cada moment la construcció “L’equip tal guanya <i>de</i> set punts”: avui ja no hi veig res de nefast, o en tot cas, se’m fa més difícil d’emetre un judici clar sobre el sentiment que em provoca i la solució que hi proposaria. Crec que els exemples són prou paradigmàtics perquè puguem afirmar que la gran qüestió, doncs, és saber en què ens basem, d’on partim, per afirmar que tal o tal construcció és o podria ser forastera.”</span></blockquote></div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-lkE9LlRQfrkFCp2kWSQmhVCgm9fbtz3Ra-Yx1uCJ6lD4vlFxu-eGOVULlAEpRO5PWvyaEazQ8ys-cSBNZk1FOy_fExfdKj2g6LJ_DRr1do9KminRh6P9LX4ESBPi7MtyWUqQ/s1600/joansola.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 248px; height: 185px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-lkE9LlRQfrkFCp2kWSQmhVCgm9fbtz3Ra-Yx1uCJ6lD4vlFxu-eGOVULlAEpRO5PWvyaEazQ8ys-cSBNZk1FOy_fExfdKj2g6LJ_DRr1do9KminRh6P9LX4ESBPi7MtyWUqQ/s320/joansola.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533998067614571186" title="© El Punt" /></a><br /><br />Gràcies, Solà.<br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-41446250875088433042010-10-18T01:26:00.005+02:002010-10-18T01:47:24.575+02:00Un poema<br><blockquote><b>Zure aurpegia</b><br /><br />zure aurpegia<br />ez da orri zuria<br />begiak baititu<br /><br />zure begiak<br />ez dira hiztegi<br />ez baitira berbekin solasten<br /><br />zure bazterrak<br />zuhaitzez zuhaitz<br />dira baso<br /><br />euri-usain diogu<br />ozono-usain denean<br /><br />askatasunaren alde:<br />debekua<br /><br />begiak baititu<br />belarria da horma<br /><br />limoi zukuari esker<br />da gozoa marrubia<br /><br />errespetu diogu<br />harresi esateko<br /><br />distantzia diogu<br />beldurra esateko</blockquote><br /><b>Hedoi Etxarte</b><br /><br /><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">[Una traducció: La teva cara / no és una pàgina en blanc / perquè té ulls // els teus ulls / no són diccionaris / perquè no parlen amb paraules // els teus racons / d’arbre en arbre / són bosc // olor de pluja diem / però és olor d’ozó // a favor de la llibertat: / la prohibició // com que té ulls / l’orella és gel // gràcies al suc de llimona / la maduixa és dolça // diem respecte / per dir mur // diem distància / per dir por]</span><br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-29816419998806863322010-09-29T00:54:00.007+02:002010-11-11T16:59:27.305+01:00Vaga general 2.0<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN9mSmjvFwlCChkuGWYc1hmFm8MDEnJkVKZnN3clT-3mIeZEx6fzv_tBejKi10bo2pPAmhIrpVFdw3BgKWaMUO_aWdZnx0caa-8O440Tf1qid92o_8uZ9IqypW_m-Bv46lAADY/s1600/En+Gr%C3%A8ve.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 159px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN9mSmjvFwlCChkuGWYc1hmFm8MDEnJkVKZnN3clT-3mIeZEx6fzv_tBejKi10bo2pPAmhIrpVFdw3BgKWaMUO_aWdZnx0caa-8O440Tf1qid92o_8uZ9IqypW_m-Bv46lAADY/s200/En+Gr%C3%A8ve.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5522110936431636914" border="0" /></a><br /><br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-74668168670485077542010-09-25T00:18:00.019+02:002010-09-25T02:54:37.953+02:00La llibertat i la llibertat<div style="text-align: justify;">Després de sopar llegeixo amb calma el <a href="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/015/162/162.pdf">pregó</a> de la Mercè que aquest any l'ajuntament de Barcelona ha encarregat a Joan Margarit, a un poeta, al Poeta. Sí, el Poeta, amb majúscules, perquè en aquest país tendim a l’antonomàsia: tenim l’Escriptor —i l’Escriptoret i l’Escriptoreta—, el Crític —i Comissari—, l'Editor i l'Editorial, i l’Etern Candidat a Premi Nobel de Literatura —per cert, diu que diuen que el d’aquest any pot ser per a un barceloní; per a l’Escritor potser?—; també el Mestre, la Norma i el Diccionari, i el Diari, l’Equip, el Temple, el Partit —bé, la Coalició—, ep, i fins i tot el Cantant.</div><div style="text-align: justify;"><br />M’ha agradat trobar-hi “La llibertat”, en el pregó, que és un dels meus poemes preferits de Joan Margarit. La versió que llegeixo, però, no és ben bé la “meva” versió de “La llibertat”. El text que l'ajuntament <a href="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/015/162/162.pdf">ha distribuït</a>, editat per l'Institut de Cultura de Barcelona —ep!, i corregit per xxx!—, a la pàgina 20, diu:</div><div style="text-align: justify;"><br /><blockquote>LA LLIBERTAT<br /><br />La llibertat és la raó de viure,<br />dèiem, somniadors, d’estudiants.<br />És la raó dels vells, matisem ara,<br />la seva única esperança escèptica.<br />La llibertat és un estrany viatge.<br />Va començar en les places<br />de toros amb cadires a la sorra<br />en les primeres eleccions.<br />És el perill, de matinada, al metro,<br />són els diaris al final del dia.<br />La llibertat és fer l’amor als parcs.<br />La llibertat són els infants jugant<br />al fossat del castell de Montjuïc.<br />És morir lliure. Són les guerres mèdiques.<br />Les paraules República i Civil.<br />Un rei sortint en tren cap a l’exili.<br />La llibertat és una llibreria.<br />Anar indocumentat.<br />Les cançons prohibides.<br />Una forma d’amor, la llibertat.</blockquote><br />La “meva” versió de “La llibertat” és la del llibre <i>Aiguaforts</i>, de l'any 1995, i és una mica diferent.<br /><br />Per exemple, els versos 6, 7 i 8 de la versió del 2010 són només dos, el 6 i el 7, en la versió de 1995, i diuen:<br /><blockquote>"Són les places de toros amb cadires<br />damunt la sorra en temps d’eleccions."</blockquote>I els versos 18 i 19 són el 17 i el 18 de 1995, que diuen:<br /><blockquote>"Anar indocumentat. Són les cançons<br />de la guerra civil."</blockquote><br />El canvi més significatiu, però, és en els versos 12 i 13. Són l'11 i el 12 de 1995, que diuen, que deien, que són els que finalment Joan Margarit <a href="http://vimeo.com/15251658">va dir</a> —minut 29— en el Saló de Cent de l'ajuntament de Barcelona:</div><div style="text-align: justify;"><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0STDxpAdqgarlUGNqtOB-uBOtOx6kz_C4u9oqsQaDmKtUyNkX8n7sk41DlbRWHSku9nXbdwB5WQzzgMViWvqLKosBYyWuhtq3vyWi_NR4lp3vvSdXOGrjzIzh9GhsyT1BwSZE/s1600/la_llibertat.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0STDxpAdqgarlUGNqtOB-uBOtOx6kz_C4u9oqsQaDmKtUyNkX8n7sk41DlbRWHSku9nXbdwB5WQzzgMViWvqLKosBYyWuhtq3vyWi_NR4lp3vvSdXOGrjzIzh9GhsyT1BwSZE/s400/la_llibertat.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5520628867192330562" /></a><br /><br />Sí: la llibertat és quan comença l'alba en un dia de vaga general, i no pas els infants jugant al fossat del castell de Montjuïc. Em sembla que és un canvi significatiu.</div><div style="text-align: justify;"><br />És la llibertat: la llibertat del Poeta de revisar la seva obra, la llibertat de poder canviar un parell de versos, la llibertat de fer veure al Poeta que determinats missatges potser són inconvenients, la llibertat de demanar sisplau al Poeta que canviï uns versos, la llibertat de fer córrer la versió oficial que interessa, la llibertat de preferir parlar del castell de Montjuïc i no de la vaga general, la llibertat de fer el ridícul, la llibertat del Poeta de dir el que vulgui, la llibertat de parlar, la llibertat de fer vaga, la llibertat de votar, la llibertat de menysprear la llibertat, la llibertat d'enviar-los a fer punyetes, la llibertat de callar; la llibertat, en fi.<br /><br />La polèmica política, però, no és la "petita" modificació d’aquests dos versos; la polèmica és que el Poeta també va demanar la independència. Ai, la llibertat...</div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-34363186511459526992010-09-05T00:22:00.009+02:002010-09-05T00:50:31.359+02:00Vicent Andrés Estellés<span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"><blockquote>Dic les paraules<br />òbviament inútils;<br />ordene túmuls<br />de vella pols efímera;<br />consagre la desfeta.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">Vicent Andrés Estellés</span></blockquote></span><br />[Em sembla, però, que el millor homenatge seria una edició completa i <a href="http://paper.avui.cat/sup_cultura/detail.php?id=40056">crítica</a>...]<br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-78214591304650399462010-09-02T01:32:00.005+02:002010-09-02T02:57:07.852+02:00Màrius Torres<div style="text-align: justify;">M'afegeixo —tard, molt tard— a <a href="http://vpamies.blogspot.com/2010/08/recordatori-del-centenari-de-marius.html">l’homenatge a Màrius Torres</a>, tot i que a mi la seva poesia sempre m'ha semblat, i ja em perdonareu, una mica carrinclona: massa àngels, massa ànimes, massa majúscules, massa prosopopeia... Però les obres literàries són producte de l'època i les circumstàncies, i el cànon, ai, és el cànon.<br /><br />Més que l'obra —important en el seu context, sens dubte, i que probablement he llegit poc i malament—, doncs, voldria destacar l'home que Màrius Torres devia ser, l'home que suposo que volgudament “desapareix” en el poeta, que sembla que ha de ser un ésser “superior”, l'home que hem de buscar en allò que podríem anomenar els marges de la literatura.<br /><br />Per exemple, en el que va escriure en una <a href="http://books.google.com/books?id=lO_jAAAAMAAJ&hl=ca&source=gbs_slider_thumb">carta</a> a Mercè Figueras, el 29 de desembre de 1936, Joan Sales:<br /><br /><blockquote>“Respecte al bigoti d’en Màrius jo no et sabria recomanar més que resignació cristiana. He rebut carta seva, on em diu que en matèria de matar aranyes compta amb l'il·lustre precedent de sant Jordi, patró de la Cavalleria; ell potser no sap que a mi, de cavalleria, precisament em van suspendre, però en fi l’argument és de pes. No ho és tant el que esgrimeix per defensar el seu bigoti: afigura't que l'únic que em sap dir és “que em foti”. Davant una rima tan falsa (només excusable perquè és lleidatà) renuncio a la polèmica; ja només li desitjo que el bigoti li vagi brollant llarg i desmaiat, que li caigui en dues trenes sobre el pit i que tot caminant li brandi com la cua de la vaca cega...”</blockquote></div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-6158048125048575992010-07-09T15:19:00.004+02:002010-07-09T16:17:22.952+02:00Literatura constitucional...<div style="text-align: center;"><br /><br /><span style="font-weight: bold;">FALLO</span><br /></div><br /><div style="text-align: justify;">En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Constitucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación Española,<br /></div><br /><div style="text-align: center;">Ha decidido<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">Estimar parcialmente el recurso de inconstitucionalidad planteado por más de cincuenta Diputados del Grupo Parlamentario Popular contra la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña y, en consecuencia,<br /></div><br /><div style="text-align: center;">Declarar que<br /><br /></div><div style="text-align: justify;">1º Carecen de eficacia jurídica interpretativa las referencias del Preámbulo del Estatuto de Cataluña a “Cataluña como nación” y a “la realidad nacional de Cataluña”.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">2º Son inconstitucionales y, por lo tanto, nulos: la expresión “y preferente” del apartado 1 del art. 6; el apartado 4 del art. 76; el inciso “con carácter exclusivo” del apartado 1 del art. 78; el art. 97; los apartados 2, letras a), b), c), d) y e), y 3 del art. 98; los incisos “y con la participación del Consejo de Justicia de Cataluña” de los apartados 5 y 6 del art. 95; el inciso “por el Presidente o Presidenta del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, que lo preside, y” del apartado 1 del art. 99; el apartado 1 del art. 100; el inciso “o al Consejo de Justicia de Cataluña” del apartado 1 y el apartado 2 del art. 101; el inciso “como principios o mínimo común normativo en normas con rango de ley, excepto en los supuestos que se determinen de acuerdo con la Constitución y el presente Estatuto” del art. 111; el inciso “los principios, reglas y estándares mínimos que establezcan” del apartado 2 del art. 120; el inciso “los principios, reglas y estándares mínimos fijados en” del apartado 2 del art. 126; el inciso “siempre y cuando lleven a cabo un esfuerzo fiscal también similar” del apartado 3 del art. 206; y el inciso “puede incluir la capacidad legislativa para establecer y regular los tributos propios de los gobiernos locales e” del apartado 2 del art. 218.<br /></div><br /><div style="text-align: justify;">3º No son inconstitucionales, siempre que se interpreten en los términos establecidos en el correspondiente fundamento jurídico que se indica, los siguientes preceptos: el art. 5 (FJ 10); el apartado 2 del art. 6 [FJ 14 b)]; el apartado 1 del art. 8 (FJ 12); el apartado 5 del art. 33 (FJ 21); el art. 34 (FJ 22); el apartado 1 y el primer enunciado del apartado 2 del art. 35 (FJ 24); el apartado 5 del art. 50 (FJ 23); el art. 90 (FJ 40); los apartados 3 y 4 del art. 91 (FJ 41); el apartado 2 del art. 95 (FJ 44); el art. 110 (FJ 59); el art. 112 (FJ 61); el art. 122 (FJ 69); el apartado 3 del art. 127 (FJ 73); el art. 129 (FJ 76); el art. 138 (FJ 83); el apartado 3 del art. 174 (FJ 111); el art. 180 (FJ 113); el apartado 1 del art.183 (FJ 115); el apartado 5 del art. 206 (FJ 134); los apartados 1 y 2, letras a), b) y d) del art. 210 (FJ 135); el apartado 1, letra d), del art. 222 y el apartado 1, letra i), del art. 223 (FJ 147); el apartado 1 de la disposición adicional tercera (FJ 138); y las disposiciones adicionales octava, novena y décima (FJ 137).<br /></div><br />4º Desestimar el recurso de inconstitucionalidad en todo lo demás.<br /><br /><div style="text-align: center;">Publíquese esta Sentencia en el “Boletín Oficial del Estado”.<br /></div><div style="text-align: center;"><br />Dada en Madrid, a veintiocho de junio de dos mil diez.<br /><br /><br /><div style="text-align: left;">La resta, <a href="http://www.tribunalconstitucional.es/en/resolucionesrecientes/Documents/SENTENCIA_RI_8045-2006.pdf">aquí</a>.<br /><br />I <a href="http://www.parlament.cat/porteso/estatut/eac_ca_20061116.pdf">aquí</a>, l'Estatut sencer, abans de la retallada.<br /></div></div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-31984388109151187122010-06-13T01:26:00.002+02:002010-06-13T01:35:26.283+02:00Jesús Moncada i l'alta literatura...<p style="text-align: justify;"><strong>Abans em deies que t’havia agradat força l’autobiografia d’Agatha Christie. Em pots concretar una mica els teus gustos literaris?</strong></p> <p style="text-align: justify;">Com la majoria de la gent, m’alimento gairebé exclusivament d’alta literatura, com, per exemple, anuncis de cotxes, subtítols de videoclips, diaris esportius, revistes del cor, impresos per a la declaració de la renda, esqueles mortuòries, factures d’electricitat, guies telefòniques, horaris d’autobusos o publicitat d’entitats bancàries que em prometen la lluna. L’última obra mestra que vaig llegir era el manual de funcionament d’un ordinador. L’havia traduït (d’una versió hongaresa del japonès) un italo-guineà, que havia après el català durant una escala tècnica d’un parell d’hores a Islàndia tot prenent cafè amb un canadenc que havia estat tres dies a Barcelona en una convenció de pelleters: una meravella… De tant en tant, però –només a tall de distracció, que consti, i sempre d’amagot perquè no vull donar mal exemple–, fullejo literatura barata: coses lleugeres, intranscendents, gairebé frívoles (Homer, Rabelais, Montaigne, Balzac, Villalonga, Calders, Kazandzakis, Baroja, Valle-Inclán, Carpentier, Txèkhov, Shakespeare, Maria Barbal, Pratolini, Sergi Pàmies, Tomasi de Lampedusa, Quim Monzó, Josep Pla, Flaubert, Pep Albanell, Mercè Rodoreda, Mikhail Xólokhov, Carlo Levi…). Et confesso que els he llegit més d’una vegada; alguns, fins i tot moltes vegades. I això que sempre juro que no reincidiré, però sóc feble, ho reconec. No faig prou bondat, tanmateix –què hi farem?–, tots tenim defectes… Ara bé, et prego que no ho publiquis a l’entrevista. Quina vergonya! ¿Què diria la gent si s’assabentés que llegeixo aquesta mena d’autors i que, a sobre, m’agraden?</p><br /><p style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style=" color: rgb(51, 51, 51); line-height: 21px; font-size:14px;">De BIOSCA, Mercè i CORNADÓ, M. Pau, “Jesús Moncada: el riu de la memòria”, a <em>Escriptors d’avui. Perfils literaris</em>, 1a sèrie, Lleida:Ajuntament de Lleida, 1992, pàg. 45 -51. <br />Via <a href="http://www.jesusmoncada.cat/">Espais literaris de Jesús Moncada.</a></span></p><br />[La meva contribució a la iniciativa del blog <a href="http://provisionals.blogspot.com/2010/06/i-jesus-moncada-que.html">Saragatona</a>.]<br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-10486424509108793212010-06-11T00:46:00.003+02:002010-06-11T01:01:28.161+02:00Epigrama<br><blockquote><object height="264" width="345"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/NDBbyoUpc9w&hl=es_ES&fs=1&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/NDBbyoUpc9w&hl=es_ES&fs=1&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="264" width="345"></embed></object></blockquote><br /><span style="font-weight: bold;">Epigrama</span><br /><br /><div style="text-align: justify;">Construccions del capital, ruscos d'abelles africanes, mel per a poques. Era allà que ell havia acceptat de servir. Però en un túnel fosc va desplegar les ales i es va envolar quan ningú no el mirava. Havia de tornar a començar.<br /></div><br />Tomas Tranströmer<br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-71427221169734404082010-06-06T23:42:00.014+02:002010-06-07T20:07:06.743+02:00Finestres...<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llegeixo <a href="http://oldpoetry.com/opoem/11328-Philip-Larkin-High-Windows">High windows</a>, de <a href="http://oldpoetry.com/oauthor/show/philip_larkin">Philip Larkin</a>, en la versió del poeta i traductor Marcel Riera que ha publicat <a href="http://labreu.wordpress.com/col%C2%B7leccio-alabatre/">Labreu</a>. Com explica Marcel Riera al pròleg, jo també coneixia poc i malament l'obra de Larkin. Gràcies a <i>Finestrals</i>, però, frueixo de versos com:<br /><br /><blockquote>I a l'instant, més que paraules m'afiguro uns finestrals:<br />els seus vidres fulgents de la llum al zenit<br /> i, més enllà, l'aire blau i fondo, que és fals<br /> i no és enlloc, i que és infinit.</blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">[Actualització: En Jesús -gràcies!-, de <a href="http://perurealfonso.wordpress.com/">Perure Alfonso</a>, m'ha fet saber que Josep Porcar en va fer un <a href="http://www.porcar.net/?p=1970">post</a> i un videopoema, que recomano.]</div><br /><br />M'ha agradat de trobar en <i>Finestrals</i> una imatge que ja havia trobat en l'obra de Ramon Farrés, a <i>Trenta-set poemes en forma de finestra</i>, i que m'havia fascinat especialment en un poema, d'un poemari posterior, <i>El present constant</i>, que ja vaig citar <a href="http://lefectejauss.blogspot.com/2009/03/ni-deu.html">aquí</a>:<br /><br /><blockquote>No hi ha ningú darrere els mots:<br />finestra, espai, música, jo.<br />Dir el que no veig, l’estela<br />de mi mateix, silenci.<br />Darrere els mots no hi ha ni déu.<br /></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div>Una imatge que Ramon Farrés explica en un text del 2001 i que publica en <span style="font-style:italic;">Els marges,</span> número 85, de la primavera de 2008:<br /><br /><blockquote>"Però els poemes, com les finestres, no tan sols permeten mirar en dues direccions: de dintre cap a fora i de fora cap a dintre, sinó que a més reflecteixen la imatge de qui mira: com quan mirem per la finestreta del tren i, sobreposat al paisatge exterior, veiem el nostre propi rostre reflectit al vidre, de la mateixa manera el poeta queda reflectit a la superfície del poema que presenta una determinada visió del món, i, si el poema reïx, també el lector s'hi podrà reconèixer en contemplar el paisatge que li ofereix el poeta."</blockquote><br />De cop i volta al meu voltant tot són finestres obertes. O abismes.<br /><br />En una <a href="http://llibreter.blogspot.com/2010/05/la-ciutat-de-les-finestres.html">recomanació</a> del Llibreter, que m'apunto.<br /><br />En un text que no coneixia, i gràcies a <a href="http://gferrater.blogspot.com/2009/05/bibliografia.html">Enric Blanes</a>: <a href="http://books.google.es/books?id=-AaIRrt4v70C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false">"La mirada des de la finestra"</a>.<br /><br />O en un poema de Kepa Murua:<br /><blockquote><b>El secreto</b><br /><br />A tientas abrió la ventana<br />y se puso a mirar<br />el tejado rojo y el cielo azul.<br /><br />En la penumbra<br />a pensar en voz baja<br />sobre su secreto.<br /><br />Ventanas son el miedo<br />lo que se escribe<br />sentirse bien cada día.<br /><br />Ventanas son los sueños,<br />el deseo sin tiempo<br />insolente como el conocimiento.<br /></blockquote><blockquote><br /></blockquote>I fins i tot en un poema de Lluís Calvo, "Miralls", perquè els miralls també són finestres:<br /><br /><blockquote>"No diguis qui ets:<br />simula que hi ha un rostre al vidre.<br />I mira, amb nitidesa, el món. Calfreds."</blockquote><br />Em sembla que l'essencial <span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Verdana;font-size:large;">—</span>una imatge, un concepte, la feliç combinació d'unes quantes paraules<span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Verdana;font-size:large;">—</span> és a l'abast de molt pocs, d'aquells que saben mirar i veure, d'aquells que saben que el més important és el que hi ha entre dintre i fora, el que hi ha enmig, el que no és enlloc i és a tot arreu, allò que s'ha de saber veure. Com Larkin, com Farrés, com Pavese, com Ferrater, com Murua, com Calvo, com altres...</div><div style="text-align: justify;"><br />Alço la mirada. Miro per la finestra. Em pregunto qui és l'home que em mira que hi ha entre les Agudes i jo: finestres...</div><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-10161675.post-42604991615687282010-05-26T23:30:00.003+02:002010-05-26T23:35:53.798+02:00Una imatge...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShfqfi0LlNcgROrzVtixK2koPsxkjU1jz6IhdQhJCMWs1o8xMqUEfQlQ9w_nV0u7H20c8F4IZ0qmj8O91P3ci95__6OOewlH5d7_gqV_E28cUFnUKDLUEPvjnNcyffE5QdMmA/s1600/paisvalencia2010.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgShfqfi0LlNcgROrzVtixK2koPsxkjU1jz6IhdQhJCMWs1o8xMqUEfQlQ9w_nV0u7H20c8F4IZ0qmj8O91P3ci95__6OOewlH5d7_gqV_E28cUFnUKDLUEPvjnNcyffE5QdMmA/s400/paisvalencia2010.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5475694727887672002" border="0" /></a><br /><span style="font-size:130%;"> ...que no val més que mil paraules...</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">[Via Vicent Olmos]</span><br /><hr />quim roighttp://www.blogger.com/profile/11029605942170246001noreply@blogger.com5