Ah

A les set l'ipod em desperta cantant que l'amor és ah! No sé si l'amor és ah, però intueixo que el dia serà ah, ah i ah. Em dutxo; llevo els grans, que han d'acabar els deures. La petita té febre i l'haurem de col·locar a casa dels avis. Truquem als avis A. Cap problema, però tenen acollida la família —tres criatures— de Vidreres, que fa tres dies, tres, que no tenen ni llum ni aigua a casa... Truquem als avis R. Que sí, que ves, que cap problema. Ens vestim, esmorzem, preparem les bosses. Ah, ah i ah. A tres quarts de nou deixo la família a la porta de casa. La C. portarà els grans a l'escola i la petita a casa dels avis. Quedem que a les cinc els anirà a buscar. Compro el diari, agafo el metro. A dos quarts de deu arribo a la feina... Ah, ah i ah. L'hora de dinar passa de pressa. A tres quarts de vuit surto esperitat... Compro peix, pa, llet i dos quilos de taronges. Arribo a casa a dos quarts de nou. Normalment sopem a les vuit però avui el més calent és a l'aigüera. Ah, ah i ah. Sopem a les nou. La petita continua amb febre i no té gaire gana; haurem de lligar un altre cangur per a demà. Els grans no han acabat els deures; hauran de tornar a matinar. La C. té una reunió, i se n'ha d'anar. A les deu, després de mitja dotzena de contes, els nens dormen. M'esperen una escombra, una pila de plats i una rentadora. Ah, ah i ah. A les onze em faig un te. Engego l'ordinador. Hi ha deu missatges, seixanta feeds, uns quants posts a mig fer, massa feina... Em descarrego l'Open Office 3.2. Em poso un disc; Bach. Trec el llibre de la bossa. M'agrada massa; no el vull acabar; només una vintena de pàgines, em dic. Vull saber què han fet el Lobo i el Cordero; fins on arribarà la relació de l'Udo i Frau Else; si existeix de debò el marit malalt; qui és el Quemado; si trobaran el cadàver de Charly; qui guanyarà el Tercer Reich..., però no ho vull saber tot avui, no, no ho vull saber tot encara; vull que el llibre em duri uns quants dies més. Llegeixo uns quants poemes de Maria Àngels Anglada: «Si ara fos temps d'oracles com és temps de silenci / un sol conjur seria hoste en la meva ment: / uns mots en la teranyina de les reixes / com una flor salvada de la neu.» Rellegeixo «Recuerdos de la Guerra Civil española», de George Orwell: «La lucha por el poder entre los partidos políticos de la España republicana es un episodio desdichado y lejano que no tengo ningún deseo de revivir en estos momentos. Lo menciono solo para decir a continuación: no creáis nada, o casi nada, de lo que leáis sobre los asuntos internos en el bando republicano. Sea cual fuera el origen de la información, todo es propaganda de partido, es decir, mentira. La verdad desnuda sobre la guerra es muy simple. La burguesía española vio la ocasión de aplastar la revolución obrera y la aprovechó, con ayuda de los nazis y de las fuerzas reaccionarias de todo el mundo. Aparte de eso, es dudoso que pueda demostrarse nada.» Ah, ah i ah. Em guardo «Por qué escribo» per a demà. La petita tus, però no li ha pujat la febre. A la una arriba la C. L'amor és ah.

3 comentaris:

  1. Uf, tinc estrés només de llegir-ho. Si de veritat això és un dia teu... quan et relaxes? I jo em queixe? Quina energia la teua!

    ResponSuprimeix
  2. Bé, això tan sols és la quinta essència d'un dia ah, ah i ah. I la resta, literatura...

    ResponSuprimeix
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...