La mort II

Per a OI.

Tu, que ets com una casa
feta de fang:
petita, fràgil,
amb quatre habitacions.

Tu, que t'omples de fantasmes,
i que t'espantes,
i que plores,
quan arriba la nit.

Tu, que en la foscor
t'esbocines
com una guardiola
llançada contra el terra.

Tu, arcaic cor,
mira per la finestra,
mira cap aquell bosc
que ja reneix.

Tu, que un cop caigut
cridaves paraules
en una llengua
que no comprenc,

I que dius Der Tod ist ein Meister
Un du, Zur Linken,
Des menschen Sinn.


Que dius Helian,
Einsamen Helian
Abens grauen
flammendes.


Tu, arcaic cor,
entra en aquell bosc:
va sorgir del fang,
com tu.

Bernardo Atxaga. Trad. Vicenç Llorca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...