Una manera de mirar

Un poema de Kirmen Uribe, que és una declaració de principis, que em va arribar amb música de Mikel Urdangarin.

Munduari begiratzeko

Munduari begiratzeko modu bat,
laguntzarrekin kantatzeko modu bat,
horman eguzkia hartzeko modu bat,
itxaroten jakiteko modu bat.

Pagoak ukitzeko modu bat,
azalak irakurtzeko modu bat,
hego-haizea usaintzeko modu bat,
autoan negar egiteko modu bat.

Ez onena agian,
ez ederrena agian,
zaharregia, txikiegia agian.

Begietara begiratzeko modu bat,
galderak egiteko modu bat,
eskutik heltzeko modu bat,
amets egiteko modu bat.

Ez onena agian,
ez ederrena agian,
zaharregia, txikiegia agian,
agian.



Una manera de mirar el món. Una manera de mirar el món,/ una manera de cantar amb els amics,/ una manera de prendre el sol al costat d'un mur,/ una manera de saber esperar. / Una manera de tocar els faigs,/ una manera de llegir les pells,/ una manera d'ensumar el vent del sud,/ una manera de plorar en un cotxe./ Potser no és la millor,/potser no és la més bonica,/ és massa vella, massa petita, potser./ Una manera de mirar als ulls,/una manera de fer-se preguntes,/una manera d'agafar la mà,/ una manera de somiar. / Potser no és la millor,/potser no és la més bonica,/és massa vella, massa petita, potser,/potser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...