Le murmure des mots. És ben cert que n'hi ha més dins que fora. Es necessita valor (moral) per mostrar l'horror d'un lloc d'aquests. He pogut veure en primera persona l'aspecte depriment dels individus captius. És possible que el que hi arriba passi per un desequilibri emocional important. Si aquesta persona té la sort de sortir-ne s'adonarà que "fora" hi ha una altra realitat més acollidora en aparença, però no perquè sigui així, sinó perquè l'horror "intern" és tan salvatge que tot allò diferent esdevé millor. Potser la categoria dels "sanatoris" em faran desdir de les meves paraules, però el que han vist els meus ulls és simplement depriment. Per això, quan algú es decideix a oferir al món el que s'hi cou "dedans" cal no apartar-ne la vista, sinó enfrontar-s'hi, sí, des de la confortable distància, però amb l'actitud del que vol conèixer. Quan dic que n'hi ha més fora que dintre, no puc estar-me d'imaginar el foll que simula no ser-ho només pel fet de no ser captiu en l'horror.
Le murmure des mots. És ben cert que n'hi ha més dins que fora. Es necessita valor (moral) per mostrar l'horror d'un lloc d'aquests. He pogut veure en primera persona l'aspecte depriment dels individus captius. És possible que el que hi arriba passi per un desequilibri emocional important. Si aquesta persona té la sort de sortir-ne s'adonarà que "fora" hi ha una altra realitat més acollidora en aparença, però no perquè sigui així, sinó perquè l'horror "intern" és tan salvatge que tot allò diferent esdevé millor. Potser la categoria dels "sanatoris" em faran desdir de les meves paraules, però el que han vist els meus ulls és simplement depriment. Per això, quan algú es decideix a oferir al món el que s'hi cou "dedans" cal no apartar-ne la vista, sinó enfrontar-s'hi, sí, des de la confortable distància, però amb l'actitud del que vol conèixer.
ResponEliminaQuan dic que n'hi ha més fora que dintre, no puc estar-me d'imaginar el foll que simula no ser-ho només pel fet de no ser captiu en l'horror.