O exiliado e a primavera

He llegit O exiliado e a primavera, una novel·la de Manuel Veiga que va guanyar el Xerais del 2004. La novel·la que he portat un parell de dies a la bossa, sense ser res d’extraordinari, m’acompanyarà, penso, força temps. O exiliado e a pimavera és la lúcida història d’Alexandre Marrube, un galleguista exiliat a Mèxic que torna a la seva ciutat natal, després de gairebé quaranta anys d’absència, per assistir a l’enterrament de la seva mare. En els tres mesos que li dura el permís, l’exiliat es troba una comunitat despolititzada que gairebé no recorda ni la guerra ni els anys de fam i que ni tan sols és conscient que viu en una dictadura. Marrube s’enfronta també amb una família que amb prou feines el reconeix, i a un noi, militant antifranquista, amb qui li costa de compartir el discurs polític. Alexandre Marrube torna a Galícia mirant de trobar o reconstruir el seu món perdut i els seus ulls topen amb una societat apàtica i desmemoriada, satisfeta amb un precari però nou consumisme, que no entén. N’he subratllat una frase: «Els escriptors autòctons tenen faltes d’ortografia a l’ànima.» Hi tornaré.

2 comentaris:

  1. Del sentiment dels gallecs, en general, és clar, en puc parlar des de l'experiència. La consciència com a poble és ben diferent que la d'un català, per exemple, però la tenen. El que no entenc és que el gallec tracti la seva llengua com una llengua de segona categoria, perquè en definitiva és veure's com a poble de segona, també. L'estrany efecte "dretes" ha erosionat (sense doble sentit) la ment del gallec fins a fer-se'l propi, de la terra. Només amb un comentari d'un quants gallecs, no pas d'un sol, quedarà ben reflectit això que intento transmetre: e vos, os cataláns, agora estades ben fodido co tripartito. Potser hi veuen que a casa nostra s'hi ha allotjat el diable, malgrat que s'albira una petita llum al final del túnel que cada cop té el diàmetre més gran.

    ResponSuprimeix
  2. Dictadura que encara tenim amb les armes mes malèboles.

    Dictadura que a Galícia és mes aguda.

    Serà que les armes de sa dictadura, allà tenen més poder?

    ResponSuprimeix

Digues, digues...