Zygmunt Bauman

Diu:

«Primera, que l'"essència" d'Europa tendeix a eclipsar "l'Europa que existeix de debò": l'essència de "ser europeu" consisteix a posseir una essència que sempre és superada per la realitat, i l'essència de les realitats europees és anar sempre empaitant l'essència d'Europa. Segona, que si bé "l'Europa que existeix de debò", l'Europa dels polítics, dels cartògrafs i de tots els seus portaveus nomenats per altres o per ells mateixos, pot ser perfectament un concepte geogràfic i una entitat situada en un lloc concret, l'"essència" d'Europa no és ni una cosa ni l'altra. No som obligadament europeus pel sol fet d'haver nascut o de residir en una ciutat que figura al mapa polític d'Europa. Ara bé, podem ser europeus encara que no hàgim estat mai en cap d'aquestes ciutats.

»Jorge Luis Borges, un dels europeus més eminents en tots els sentits, llevat del geogràfic, va parlar de la "perplexitat" que no pot sinó sorgir cada cop que reflexionem sobre "l'absurda accidentalitat" d'una identitat nacional lligada a un indret o una època determinades; és aleshores que ens adonem inevitablement de la poca distància que hi ha entre aquesta "identitat" i una ficció, més que no qualsevol altra cosa que considerem "la realitat"».

Una aventura anomenada Europa, Zygmunt Bauman, traducció de Josep Sampere, Arcàdia 2006.