L'altre dia parlava de Xuan Bello i del seu Llibru Vieyu; avui us en penjo la traducció del primer poema.
A UN LECTOR FUTUR
Tu, que vas cercar la llum d’una tarda
i vas trobar-la intacta, allà t’esperava sempre,
en uns versos de Rainer Maria Rilke.
Tu, que coneixes l’emoció del mar,
la resplendor de les espases en combat,
que guardes en la memòria paraules
que secretes obren portes en la foscor.
Tu, que pots mirar cara a cara
qualsevol, un soldat,
un mercader que observa lent
el capvespre amb roses de Rabat.
Tu, que saps que qualsevol home
és tots els homes i també saps
que l’oblit és llarg i no importa.
Tu, lector, que obres ara
les pàgines escasses d’aquest llibre,
recorda l'ardor que vaig posar
en aquesta feina inútil que és reescriure
el que altres ja han escrit.
La qüestió és la «necessitat» d'escriure, i de llegir; plantejar-se constantment per què escric, què escric..., i per què llegeixo, què llegeixo...
ResponElimina