Del Quebec m'arriben uns versos que fan per un dia com avui. Escolto un te, fumeja un disc...
El poema:
L'aigua, l'aire, la terra se'ns enduen.
El foc ens lliura al dia
i a la nit.
Semblant al temps, l'èter
acorda tota vida amb si mateixa.
Vindrà l'alba, aviat
el món ressorgint
-oh incansable bellesa que alena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...