la llengua dels àngels

«...i de sobte va tornar a sentir la llengua dels àngels. La llengua dels àngels és com la pluja de la tardor. La llengua dels àngels no té subjectes, només predicats; no té la primera persona, sempre és la segona o la tercera; a tot estirar, la primera del plural. En la llengua dels àngels no es diu mai “jo”, sempre es diu “tu”, “ell” o “nosaltres”; els verbs "matar" i "morir" existeixen però no es conjuguen, però "desaparèixer" sí. Els àngels tenen una manera estranya de dir “mai” que és “qui sap”, i per dir “no” diuen “no”, vet aquí. Si mai trobeu un àngel no li parleu de “vosaltres”, sinó de “nosaltres”, i no us sorprengueu si us responen “ells”; digueu “igual” quan sigui “diferent”, i quan hàgiu de dir “sempre” digueu “potser”. Ells us ho agrairan. I segurament trobareu en el xim-xim de la pluja el ressò de la seva veu...»

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...