Sirventesi contro Barcellona

Avui, dos sirventesos "contra Barcelona".


Aquest:

1 Torbat, perdut en una vall pregona
2 de pensaments, esta lo meu espirit;
3 del Principat quasi l’has pervertit
4 e poble teu, oh cruel Barcelona!
5 En temps passat la pus segura plaça
6 eres del mon, e dels bens de tothom;
7 per totes gents havies gran renom:
8 ara t’escup e tothom te rejaça. [Fantàstic, aquest "rejaçar"; "retxassar" en el català que ara es parla]

9 Lo fonament de virtuts te menaça,
10 cap de tot be, que es dita feeltat,
11 perduda l’has mesclant hi mortaldat
12 dels teus mateis e de la tua raça.
13 Tota virtut de tu es enemiga
14 e tu no ho creus, mas tothom ho coneix.
15 Apres d’un mal tantost l’altre segueix:
16 mal punt entrist en Busca ni en Biga!

17 Tu has fet tant que tot lo mon se•n riga,
18 perque sis reis has jurat fins aci;
19 en poc de temps lo tresor ha pres fi:
20 creent volar has fet com la formiga.
21 Gentil ciutat, oh Barcelona bella!
22 Errades grans has fet cuitadament.
23 Plora, jo et prec, del teu mal regiment;
24 plor e sospir tothom qui t’aconsella.

25 Sus ara port una mala novella:
26 que deus perir ben prest per tos pecats.
27 Los homens tants que has morts e negats
28 son jutges teus al mal que s’aparella.
29 No em se quins drets e folles profecies
30 te vas trobant ab lo teu sant novell.
31 En lo desert adorant lo vedell
32 perireu tots ab tals idolatries.

33 Caent tots jorns, corregir te deuries
34 en retornar al ver primer senyor,
35 rei don Joan, qui t’ha portat amor;
36 tu l’has ofes, per ço no t’hi confies.
37 No cures, no; no hi penses, oh mesquina!,
38 no cregues mai que es venge mai de tu:
39 lo perdonar es venia de cascu,
40 majorment rei, qui n’ha per medecina.

41 Aquell tal dret de la part anjoina
42 que t’has trobat, ab falsa opinio,
43 tot es inic; ni el Reyner ha rao,
44 nascut pus baix d’altra part femenina.
45 Tu et vas perdent, oh ciutat nomenada!,
46 de any en any vols fer un altre rei,
47 rompent la fe contra la santa llei
48 dels crestians, oh ciutat difamada!

49 Ab los ulls cecs estas embolumada ["embaucada" en el cat q ara es parl],
50 donant del cap tots jorns a la paret;
51 a la per fi no trobaras retret
52 ni lloc segur, que seras encalçada
53 aixi com va la fera rabiosa
54 bramant pel bosc, los morres plens de sang;
55 aixi vas tu, corrent per un gran fang
56 vermell dels teus, de sang molt dolorosa.

57 Per los teus crims te fan molt perillosa
58 tost e ben tost, que tu mal finaras.
59 Jerusalem dien que passaras,
60 que et ploraran ab canço piadosa:
61 Quomodo jau la ciutat principessa,
62 cap e consell de les altres ciutats?
63 Lamech, gimel tambe hi seran cantats,
64 per fer plorar la gent ab major pressa.

65 D’ara jo plor, oh ciutat molt revessa!,
66 de tants de mals que has continuats;
67 per tot lo mon los has ben publicats,
68 pus a fer mal la tua ma no cessa.



I aquest altre:

1 Pus que tothom se n’aparta,
2 veus que jo tot m’i acost:
3 so del rey e de sa host,
4 segons vol la sancta carta.
5 Los sperits me fallexen,
6 quant jo pens lo que sera
7 e aço com finara,
8 pus que tots jorns los mals crexen.

9 Murs e valls tots se fornexen,
10 segons lur opinio,
11 per pahor de tracio
12 e temor dels qui traexen.
13 Una gran descortesia
14 es entrada arredolons,
15 que loar les tracions
16 par a tots que ben fet sia.

17 Lo hu de l’altre ja confia
18 en parlar mal de son rey;
19 lo mal poble sense ley
20 parla mes que no solia.
21 Si la gent fos refrenada
22 quant se fan tals parlaments,
23 no farien moviments
24 tal gent mal acostumada.

25 Barcelona arromangada
26 ha començat aquest ball,
27 posant tots en gran treball
28 ja no•n fos tant diffamada.
29 Diffamada, Barcelona!
30 Tostemps perpetualment
31 diran que gran trahiment
32 tu has fet a la corona.

33 Es ver que molta persona
34 de dins no y ha consentit:
35 qui es mort, qui perseguit,
36 qui fugit, qui s’abandona.
37 Tota la ley christiana
38 de tu malament se riu,
39 malament de tu scriu
40 de traydora sobirana.

41 Qui a son senyor engana,
42 l’altre com hi fiara?
43 Que tu•n vulles, qui creura,
44 esser de gent castellana?
45 No u crech, no u crech, Catalunya!
46 Passions grans t’an perdut,
47 car to[s]temps has combatut
48 que Castella ab tu no•s junya.

49 Altra dolor pens que•t punya
50 per venir en ço que vols,
51 mas pensa que ço que vols
52 venir sobre tu no•s lunya.
53 O mesquina, o pobreta!
54 Quanta sanchs e quantes morts
55 son seguides pels conforts
56 de l’ampresa que has feta!

57 No seras may pus eleta
58 ni scrita per leal,
59 que al senyor natural
60 la feeltat has contreta.
61 Qui pot dir una tal nova,
62 que no scupa fins al cel,
63 d’un tal cas axi cruel
64 que tu n’ages fet la prova?

65 Ta infamia renova
66 los coratges a dolor
67 dels qui t’an portat amor,
68 per que•l mom tot te reprova.
69 Ton senyor, ab gran ultratge,
70 has posat en mala veu:
71 contra rey e contra Deu
72 dels teus has fet gran carnatge.

73 No u diu pas lo teu Usatge
74 ni tos drets ni libertats
75 que los qui tu•ls han d[on]ats
76 de tu hagen tal paratge.
77 Tot ho has perdut, mesquina!,
78 privilegis e tot be,
79 segons la ley que u volgue,
80 humanal ley e divina.

81 Pensa que en molt gran ruina
82 cauras, per lo gran peccat
83 que•l senyor teu has negat,
84 si ben prest no•t fas beguina.
85 Penitencia que faces
86 yo t’o dich que u has mester,
87 perque Deu mes desplaher
88 pren, quant mes tu t’enbraces.

89 No•t cal cridar per les places
90 «O Sent Carles, ajudau!»,
91 car si es sant no li plau
92 que a son pare tu•l rejaces.
93 Cathalunya, males coses
94 fas que may feren los teus,
95 e pijor es que no creus
96 bons consells ni t’i reposes.

97 Yo•t parle clar, sense gloses,
98 e dich te que periras:
99 mira be ço que tu fas
100 ni a qui fas tantes noses.
101 Has perseguit lo insigne
102 primogenit teu infant,
103 tu•l jurist, capitulant:
104 no•l pots tenir per indigne.

105 Petit es e molt benigne
106 criatura, bell e bo.
107 Com s’a pogut fer aço?
108 No y ha ley que t’o designe!
109 No y has cridat les germanes
110 terres del regnes dapres:
111 no crech que en aço james
112 me dones rahons ben planes.

113 Estes rahons no son vanes,
114 tot seny les sab divisar;
115 als doctors studiar
116 no•n cal dar males setmanes.
117 Vos clucau los ulls, senyora,
118 ara mossa dels stranys:
119 si fosseu puta per guanys,
120 almenys qualque cosa fora. [Macos, aquests!]

121 Tothom d’aço s’entrenyora[s'entristeix],
122 que tot naix de cors inichs,
123 e los grans tiren los chichs,
124 e axi tot s’arremora[s'avalota].
125 Ara teniu la bandera
126 que solieu avorrir;
127 altre es ço que voleu dir:
128 «Ans que pas la primavera».

129 Tornant la saho primera
130 pendreu altre bon cami,
131 que no y haura pus flori
132 ni d’empreses pus manera.
133 Tots fareu molt gran smena
134 de vostres mals pensaments,
135 car de vostres moviments
136 vostra es la major pena.

137 Perillosa es la fahena
138 d’aquest mals regiments
139 qui fan tants regiraments:
140 Mals a dinars e pijor cena. [Això, això: "Mals a dinars e pijor cena"]



Ed. Lluís Nicolau d’Olwer, «Poesies reialistes del temps de Joan II», Estudis universitaris catalans, 19, 1934.

Cap comentari:

Publica un comentari

Digues, digues...