Diu: "Menja!"

Avui amb el diari m’han donat el primer volum d’una nova col·lecció de “clásicos” i la versió en espanyol-castellà −és que és un diari progressista i cosmopolita...− del Tractat pel qual s’establix una constitució per a Europa. I la culpa és meva per comprar aquest diari, és clar, però ¿què si no? La propaganda de la col·lecció de clàssics diu que és la col·lecció dels llibres que vam llegir a l’escola i que els nostres fills també hauran de llegir, que trobo que fa per un diari progressista. Amb el primer volum a la mà he entès per què la meitat de la gent que em trobo cada dia no llegeix. He recordat les meves lectures del batxillerat, les desgraciades edicions barates que consumíem, il·legibles, plenes d’errates, que es desllorigaven al cap de quatre viatges d’autobús. Hi havies de posar molta, molta voluntat. Després d’una “lectura” del Quijote en l’edició d’Austral, encara ara no m’explico com després hi he pogut arribar a “disfrutar” tant −jo, és que “disfruto” llegint, ves. I a més dels clàssics espanyols, amics de la diversitat i de la sostenibilitat i de la cultura com som, també teníem les “edicions” dels “clàssics” de les millors obres de la literatura catalana més mal enquadernades que pagava la caixa de tots...