Avui que la cosa va de cànons —de vegades em sembla que hi sobra l’accent..., però no és el cas—, reivindico un dels noms que, per mi, hi hauria de ser: Josep Palau i Fabre. L’any 1947 va escriure això:
La identitat
L'estranger
—¿De quin país és aquest estranger?
—No ho sé.
—¿Com se diu?
—No ho sé.
—¿Què fa? ¿Quina llengua parla?
—No ho sé.
—¿Com us dieu, bon home?
—...
—¿De quin país veniu? ¿On aneu?
—Sóc d’aquí. Sóc estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...