Biblioteca

A tres quarts de nou la casa queda en silenci: la petita, que dorm, i ell. Mentre pren un cafè, rescalfat —que pel diccionari hauria de ser, ai uix, «reescalfat»—, pot fullejar el diari —el d'ahir, esclar—, fullejar-lo només, i escoltar música ben fluixeta, que és com no escoltar-ne. Si la petita aguanta una estona, fa els llits, estén, escombra, renta plats..., i llegeix. Però la petita es desperta i reclama la seva ració, i ha de deixar-ho tot i córrer a engegar l'escalfabiberons.

Li dóna el biberó al sol escarransit que entra pel balcó. Després, cal que la petita faci el rotet. Agafa la criatura a coll, s'aixeca de la butaca i passeja per la casa: menjador, cuina, habitacions, estudi..., i torna a començar: menjador, cuina, habitacions, estudi... A l'estudi, amb compte, treu un llibre d'un prestatge, l'obre, llegeix un poema en veu alta, el torna al seu lloc. La criatura encara no ha fet el rot. Li fa una magarrufa. Agafa un altre llibre, llegeix un altre poema, incòmode, amb la petita a coll, el torna al prestatge...


Es mira els prestatges atapeïts. Hi ha uns quants centenars de llibres, en un ordre que vol ser metòdic, però posats de qualsevol manera, amb llibres en doble fila fins i tot... Llegeix els noms, els títols dels lloms... Pensa que si hagués fet cas dels suplements literaris, dels crítics, els mestres i els opinadors —i de les crítiques, les mestres i les opinadores—, tindria una trista vil-blioteca... La criatura fa el rot.

2 comentaris:

  1. Bo això de la vil-blioteca, enginyós.
    A la Júlia un dia li vaig mostrar com era el català antic, per ara no entén encara l'actual. Li vaig llegir l'Ausiàs March. Em mirava fixament als ulls mentre jo llegia en veu alta i feia gesticulacions i emfatitzava les entonacions. Aquells ulls tan grans, ben oberts, el xumet momentàniament aturat...
    Vaig deixar el llibre i me la vaig menjar a petons.

    ResponSuprimeix
  2. Tens molta sort de poder dedicar-te a fer-li fer els rotets a la teva petita filleta. No et pots queixar, a sobre, gràcies a ella has estat enginyós com diu en Belart.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...