Denbora (El temps)

Hi ha cançons que hi entres de franc però que no en pots sortir sense pagar peatge, cançons que no te'n pots estar mai més...
Em passa amb aquesta cançó. Anari Alberdi viu lluny de les llistes d'èxits, en el país de les cançons doloroses, de les lletres escrites amb les visceres, de la música que trasbalsa...


Gentilesa de Castpost


La lletra:

Ozeanoak pasatzen dituzten arrain bakartiak lez, errari,
naufrago gabiltz intxaur oskol baten, haize erauntsien mirabe, norabide gabe.
Ez dakigu zenbat denbora falta den, ez zenbat behar den, nora goazen.
Erlojuak hautsi genituen eta orain area eskuetan, eskuetatik ihes.
Emaidazu eskua eta oinutsik iragango dugu elkarrekin, denbora,
memoriaren errautsen gainean oinak errez, denbora.
Atzoko suen hausterrek oraindik erretzen badute ere segi aurrera,
ez dizut emango galderarik ezidazu eskatu erantzunik, goazen aurrera.
Bihotza emango dizutnik, trikuazal baten bildurik,
hautsi ez dadin,
mindu ez dadin,
urra ez dadin, bilduta emango dizut nik.


I això és, més o menys, el que vol dir:
Com els peixos solitaris que solquen els oceans, errants,
hem naufragat en aquesta closca de nou, esclava de la tempesta, sense direcció.
No sabem el temps que ens resta, ni tampoc el que necessitem, ni tan sols cap on anem.
Vàrem trencar els rellotges, i ara la sorra se’ns escola entre els dits.
Dóna’m la mà i junts travessarem descalços el temps,
i ens cremarem els peus damunt les cendres de la memòria, temps.
Tot i que les cendres dels focs extingits cremin encara, continua endavant.
Jo no et faré preguntes; tu no em demanis respostes. Anem endavant.
Jo et donaré el meu cor, embolicat en una pell d’eriçó,
perquè no es trenqui,
perquè no es malmeti,
perquè no s’esquerdi.

2 comentaris:

  1. és com posar una mica de cotó fluix sota els peus. Gràcies pel bon despertar.

    ResponSuprimeix
  2. m'ha agradat força la cançó. gràcies també per la traducció de la lletra.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...