Post d'urgència

Avui em toca a mi dormir a casa. Ho aprofito per fer una rentadora, dutxar-me, sopar —vull dir de debò, no un entrepà i una llauna—, carregar el mòbil, passejar una estona per la xarxa —poques novetats, la veritat—, dormir —espero— i preparar la bossa per al llarg cap de setmana que passarem encara —maleïda febre!— a l'hospital.

Gràcies al blog —com em costa, coi, escriure-ho d'una altra manera!— a lad insane m'assabento que hi ha disc nou d'Anari, i gràcies a Metak puc sentir-ne totes les cançons. Impressionant! Aquesta noia demostra que no es pot fer una obra mestra cada any, però que, amb els anys, es pot arribar a fer una obra mestra. Escolteu, escolteu la cançó «Txori beltzak», que aquí podeu llegir.

Em carrego al reproductor de mp3 les darreres meravelles que he descobert —pagant, esclar— a itunes: Helene i Kapela Ze Wsi Warszawa.

Els dies i les nits, a l'hospital, són una successió de becaines. Em faig el propòsit de llegir entre nebulització i nebulització, però els ulls se'm tanquen i les infermeres em troben amb el llibre obert damunt el pit o a terra, i trobo que és una trista imatge de mi mateix. Malgrat tot, a empentes i rodolons, he pogut llegir unes quantes novetats: Rates, de Manel Zabala; una Antologia do Conto Português, a cura de João de Melo; l'esplèndid El sonet de la respiració, de la sueca catalana Caterina Pascual Söderbaum, i els interessants Telegrames, de J.V. Foix, el darrer volum de la Nova Biblioteca Selecta —que no té res de «vil».

Els telegrames en qüestió són uns textos breus que van aparèixer a La Publicitat i que, inexplicablement —misèria de país!—, encara no havien estat publicats íntegrament. Són uns textos estranys, que miren de lligar la poesia amb el periodisme, o sigui de fer poesia amb el llenguatge periodístic, i que només dins l'univers poètic de J.V. Foix tenen «sentit literari» —tot i que en algun moment m'han recordat els contes breus de Pere Calders. Ben mirat, però, són uns textos que són fets de la mateixa matèria que molts posts...

4 comentaris:

  1. Ànim i paciència, Quim. Us desitjo que tot vagi bé.

    Una abraçada ben forta.

    ResponSuprimeix
  2. Carai, quants dies!
    Sobre tot no defalliu, anims.

    ResponSuprimeix
  3. Pronto estareis los cinco en casa. Estoy al dia con El Rai. Ana.

    ResponSuprimeix
  4. Ànims.
    Tants dies a l'Hospital treuen de polleguera a qualsevol.
    almenys la lectura sembla que acompanya...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...