La mort

R., de sis anys, em diu: «Quan tu et moris jo aniré pels carrers que ara anem sempre junts i no et trobaré i estaré trist i ploraré.» Potser només és això, la mort, i no ho sabíem: deixar d'anar junts pel carrer amb la gent que estimem...

2 comentaris:

  1. Vaja, estremidora maduresa, la d'aquest noiet. Per cert, m'ha fet pensar en aquest fragment del Llibre del desassossec de Pessoa, encara que aquí parla un adult, és clar.

    "[...] Demà també jo -l'ànima que sent i pensa, l'univers que sóc per a mi- sí, demà jo també seré el que ha deixat de passar en aquests carrers, el que altres evocaran vagament amb un: '¿Què se n'ha fet?' I tot el que faig, tot el que sento, tot el que visc, no serà més que un transeünt de menys en la quotidianitat de carrers d'una ciutat qualsevol."

    ResponElimina

Digues, digues...