Després de fer una volta processional per les quatre parades que han posat les llibreries del barri, i de comprar-hi cinc llibres —un per barba—, els dos grans se'n van amb sa mare a acabar de «viure» l'ambient de Sant Jordi a les Rambles i jo em quedo amb la petita, amb bronquitis, a casa.
Aprofito la tranquil·litat —relativa— per llegir els diaris, tots els que he comprat avui —una pila— i els d'ahir que encara no havia pogut llegir.
Començo per El País d'ahir. Passo ràpidament les seccions d'internacional, Espanya, Cataluña, societat —són notícies d'abans-d'ahir!—..., i m'aturo a les pàgines de cultura, que és intemporal. Hi llegeixo que els escriptors..., bé els escriptors, les associacions catalanes d'escriptors, que és una altra cosa, en nom dels escriptors i les escriptores, suposo, demanen que es reconeguin els drets d'autor en els préstecs bibliotecaris. O sigui que les biblioteques paguin el cànon. O sigui, parlant pla, que els usuaris de les biblioteques paguin, que d'una manera o altra paguem, que paguem per llegir. Sigui com sigui, a les associacions d'escriptors no els interessa que hi hagi més lectors, es conformen amb quatre calerons. Bé; és bo saber-ho. Però després que no parlin de promoure la lectura, de facilitar l'accés a la cultura i tot això...
A la pàgina següent, hi ha una entrevista amb el poeta Mahmud Darwix, que us penjo en un nou blog que he donat d'alta avui i que vull que sigui una mena d'annex de L'efecte Jauss. Si no coneixeu Mahmud Darwix, el podeu descobrir, de franc, de moment —de moment—, a les biblioteques públiques:
Darwix Mahmud (20) - 20 entrades
- Cant de l'obscuritat
- L'Emoció sobre les cançons de mar
- Estado de sitio
- El Fénix mortal
- Intent número set
- Memoria para el olvido
- Memoria para el olvido tiempo: Beirut
- Memoria para el olvido tiempo: Beirut
- Menos rosas
- El Meu amor es desperta del seu somni
- Mural
- No demanis perdó pel que vares fer
- Només un altre any
- Once astros poesía
- Els Onze astres
- Per què has deixat el cavall sol?
- T'estimo o no t'estimo
- Travessa de la paraula creuada
- Travessa de la paraula creuada
- Veig el que vull
Al suplement Babelia llegeixo un magnífic «Elogio de la lectura», d'Alberto Manguel. Entre altres coses —que podeu llegir a l'hemeroteca—, diu: «Como lectores, nuestro poder es aterrador e inapelable. No nos enternecen ni las súplicas de los críticos ni las lágrimas de los lectores que nos han precedido. Implacables, a través de los siglos, juzgamos y volvemos a juzgar a los libros que ya se creían a salvo...»
I després ja no tinc temps de llegir res més...
Si els de la SGAE han demostrat que una associació privada amb ànim de lucre pot botar-se la pressumpció d'innocència vigent a tot el dret occidental i espoliar-nos amb un mal anomenat 'cànon' [o 'lladronici' legal(?)], és normal que tothom vulga aprofitar-se'n.
ResponEliminaAra, que aquests de les associacions d'escriptors haurien de pensar que sovint els únics que compren els seus llibres són els organismes públics com les biblioteques, així que no sé si s'hauran adonat de què estan mossegant la mà que els dóna de menjar.