Joan Vinyoli

Per a G. M., que crec que avui fa anys.

Vaig tot seguit a coure aquelles menges
que no tan sols la terra m'ha donat,
sinó la cura amb què les vaig regar
anys i més anys, en dies de sequera,
per l'àrid temps. Les coc amb poca sal,
que no perdessin el seu gust, i sense
massa de condiments: sé prou, amics,
que no estimeu la cuina complicada.

Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d'amor, d'anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.

Ara, amics, anem
a celebrar l'àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l'esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.

De Passeig d'aniversari.

5 comentaris:

  1. Ara, amic, anem
    a celebrar l'àpat companyonívol;
    de res no cal parlar, que la guspira
    de l'esperit es manifesta als ulls
    i som un tot sabent-nos solidaris.


    Moltes, moltes, moltes, moltes gràcies.

    C'est le meilleur cadeau de ma vie.

    ResponElimina
  2. Glòria a la deriva29/4/06 2:32 p. m.

    COM MÉS EL LLEGEIXO, I EL LLIG, I EL LLEGISC I EL LLEGESC
    I RELLEGUSC
    MÉS M'AGRADA
    MÉS COSES M'EXPLICA DE MI, DE TU DEL JAUSS
    DE NOSALTRES
    d'una duradora amistat

    ResponElimina
  3. Avui he dormit a penes un parell d'hores....
    coses de les Festes Patronals, patronals????
    no, matronals, de la mare de neu del castell

    El poema, però, m'encisa més que ahir

    ResponElimina
  4. 10:48, vinc de fer "une/un promenade" vora la Mediterrània.... com sempre que puc.

    Sota la pluja, amb un xubasquero pa' quan plou....
    passejada divina

    Us apunteu amb mi qualsevol altre matí, vesprada, nit, alba, horabaixa, etc?

    ResponElimina
  5. jo si berta!

    ResponElimina

Digues, digues...