Per a G. M., que crec que avui fa anys.
Vaig tot seguit a coure aquelles menges
que no tan sols la terra m'ha donat,
sinó la cura amb què les vaig regar
anys i més anys, en dies de sequera,
per l'àrid temps. Les coc amb poca sal,
que no perdessin el seu gust, i sense
massa de condiments: sé prou, amics,
que no estimeu la cuina complicada.
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d'amor, d'anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l'àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l'esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
De Passeig d'aniversari.
Ara, amic, anem
ResponEliminaa celebrar l'àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l'esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Moltes, moltes, moltes, moltes gràcies.
C'est le meilleur cadeau de ma vie.
COM MÉS EL LLEGEIXO, I EL LLIG, I EL LLEGISC I EL LLEGESC
ResponEliminaI RELLEGUSC
MÉS M'AGRADA
MÉS COSES M'EXPLICA DE MI, DE TU DEL JAUSS
DE NOSALTRES
d'una duradora amistat
Avui he dormit a penes un parell d'hores....
ResponEliminacoses de les Festes Patronals, patronals????
no, matronals, de la mare de neu del castell
El poema, però, m'encisa més que ahir
10:48, vinc de fer "une/un promenade" vora la Mediterrània.... com sempre que puc.
ResponEliminaSota la pluja, amb un xubasquero pa' quan plou....
passejada divina
Us apunteu amb mi qualsevol altre matí, vesprada, nit, alba, horabaixa, etc?
jo si berta!
ResponElimina