Abans a mi també m'agradava fullejar els suplements culturals amb les recomanacions de Sant Jordi. Abans. Vull dir quan tenia temps i pensava que entre les novetats de Sant Jordi trobaria el llibre de la meva vida. Però això era abans.
Ara, quan s'acosta Sant Jordi, em compro, per exemple, Le magazine littéraire i el llegeixo de cap a cap. El número d'aquest abril és dedicat a Marguerite Duras. Hi ha una frase —atenció!— d'Enrique Vila-Matas que gairebé justifica els cinc euros i mig de la revista: «Je suis sorti de sa vie comme on sort d'une phrase.»
Però demà és Sant Jordi. I per Sant Jordi el «poble» envaeix els carrers i les llibreries i compra el llibre —un dia és un dia— i la rosa. I les llibreries —i les gitanes— fan l'agost, i jo que me n'alegro. Però a mi que no m'hi esperin, si ho puc evitar, que no sempre ho puc evitar. Jo ja el tinc, el llibre de Sant Jordi. I per mi el dia del llibre és cada dia.
Però demà és Sant Jordi, ves, i es vendran milers de llibres, i els més venuts seran:
-els monòlegs del graciós de la classe
-un freakandó sense suk ni bruk
-un progre camí a Ítaca i una pija benvinguda al món real, perquè el Barça és més que un club (de lectura?)
-i, potser, la història d'una església que en espanyol és una catedral.
I no, com m'agradaria a mi:
La set del viatger nocturn entre dos silencis als llocs imaginaris dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...