Las paraulas
Las paraulas estèlan la nuòch de las causas ;
Se miralhan dins l’estanh das monstres abandonats
au fons dau potz etern de la tenèbra.
Las paraulas son de lutz en camin,
que sabon pas se quaucun las espèra.
La nuòch inacabada.
La nuòch inacabada
Als noranta-set anys s’ha mort Max Roqueta. En queden –i ja sé que és un tòpic–...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Adéu max. A aquestes hores de l amatinada, a pnt d'anar a dormir, m'acabo d'assabentar de la teva mort en aquest post.
ResponEliminaI com vaig a dormir ara?
M'espero una estona.
Després llegiré algun poema teu.
I si al final em veig en cor, provaré de dormir.
Cada poeta mort és un món que mor, i un munt de paraules que se'n van.
Quan mor un poeta de llengua morent, la llengua avança una passa gegantina cap a la mort.
...