A més, el veí de dalt, que ja coneixeu, m'ha fet arribar per sota la porta una nota que ha titulat: “El cas Puigdevall”, i com que, del cas Puigdevall, que jo sàpiga, només se n'ha parlat a Totxanes, totxos i maons, us copio el que hi diu.
"Senyor Jauss, la teoria sobre la funció de la crítica ocupa metres i metres i metres de les prestatgeries de les biblioteques universitàries, però jo crec que la funció dels crítics de veritat és guanyar-se enemics."
"Després del cas Echevarría" —que podeu seguir aquí—, "que servirà perquè el Flagell d'Escriptors faci uns quants enemics i vengui una pila de llibres, segurament molts més dels que hauria venut sense “cas”" –diuen que el pròleg, però, és sucós–, "ara tenim, ara i aquí, el cas Puigdevall."
"Ponç Puigdevall, reputat com a crític, excel·lent escriptor, bon traductor, amic dels seus amics i millor persona, m'imagino, va i signa el manifest de l'Agrupación Catalana y Española de Amigos de la Cátedra Vitalicia y la Casa en el Ampurdán, i, a més, estripa públicament, al “Quadern” d'El Pais, i amb molta mala bava, un llibre de l'editorial que li ha publicat el cinquanta per cent de l'obra literària, i que l'hi ha de continuar publicant –diu que se n'havia anunciat un llibre per a la tardor."
"Mireu, senyor, això de signar el manifest ho puc entendre; deu ser molt dur viure en una dictadura nacionalista –amb eleccions cada quatre anys...– que es fonamenta en l'escandalosa pedagogia de l'odi que difonen els mitjans de comunicació del Govern català!, duríssim!"
"Però això de carregar-se un llibre dels Quaderns Crema...!, marededeusenyor!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...