Avui és diumenge

Kepa Murua és un poeta que circula per les carreteres secundàries de la poesia, que són les carreteres més interessants de la poesia, perquè a les autopistes i a les nacionals gairebé sempre hi ha caravana, de paraules, i de poetes, però poca, ben poca, poesia.

En el seu últim llibre, La poesía, si es que existe, publicada per Calambur, diu: “La poesía es una droga, sí, pero en la boca. Si algún día no tienes una reflexión poética, un pensamiento poético, ése puede ser un buen día.”

Però el poema que volia penjar avui era “Avui és diumenge” del poeta turc Nazim Hikmet, traduït per Eduard J. Verger.

AVUI ÉS DIUMENGE

Avui és diumenge.
Per primera vegada m’han tret al sol avui
I per primera vegada en la vida m’ha colpit
que el cel fos tan distant
tan blau
tan ample
Jo estava allí completament immòbil.
Llavors m’he assegut en la terra amb una devoció respectuosa,
I he recolzat l’esquena en la blanca paret.
Què importen ara mateix les onades que el meu anhel navega,
Què la disputa o què la llibertat o la meua dona ara mateix.
La terra, el sol, i jo
Tot jubilós.