Al refugi d’Amitges en una cistella plena de revistes de muntanya —Vèrtex, Desnivel, Escalar, el butlletí del CEC...— hi ha tres o quatre llibres. Un és Els dies i els llocs, un «dietari de viatges i fets diversos», d’Albert Jané, que és un dels menys dogmàtics i millors professors de llengua que he tingut.
En l’anotació que obre el recull, del 10 de setembre de 1987, escriu:
«Conversa sobre els blocs de notes. Si un vol prendre notes ha de dur una llibreta o bloc que reuneixi les condicions adequades. El cas és que al mercat no es troben llibretes de butxaca que les obris i et quedin obertes. Les obres i es tanquen soles. Per a escriure-hi, necessites la mà esquerra per a mantenir-les obertes. Finalment m’he decidit per un bloc Enri. Me n’emporto dos, un de petit i un de mitjà. Ja veurem quin anirà més bé. Com s’ho feien, abans, aquells grafòmans viatgers dels temps passats? Un Ramon Llull, per exemple. No ens ho podem pas imaginar.»
Em sembla una reflexió molt actual i a la vegada molt del segle passat. Jo no sóc un grafòman viatger dels temps passats; tampoc no gasto ni blocs Enri ni pda, i em fa vergonya demanar un full; per tant, transcric aquesta citació en el full de guarda d’un dels llibres que portava per llegir: La història següent, de Cees Nooteboom. I en fi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues, digues...