El nabí

Blues in sedici és un llibre en vers de Stefano Benni. Més conegut, diria, per les novel·les, a Blues in sedici, subtitulat Ballata della città dolente —tota una declaració de principis—, Benni proposa un viatge poètic de vuit veus per una metròpolis contemporània amb la intenció de trobar un sentit al caos, al buit, a la violència, al desencantament. Per exemple, diu l'indovino, o sigui, l'endeví, el profeta, el nabí:


Io non ho paura delle molte voci
ho imparato tra loro a conoscere
quella che mi assomiglia
quella che chiama il mio nome.
Io non ho paura della città
ma so che può trasformarsi
in grotta, e bosco oscuro
e so che può inseguirmi
rapida come un urogano.
Io non ho paura dei sogni
ma i sogni mi sfidano.


El nabí, ja ho sabeu, és l'«home perdut entre un manyoc de vies, / oh malaventurat! / A mig camí no tens esment de què volies. / Car travessem la fosquedat / dels nostres dies / com la sageta, dreta vers el destí ignorat.»

2 comentaris:

  1. Té raó el nabí. No s'ha de tenir por dels somnis, encara que aquest representin un repte. Dilluns se'm presenta un petit somni i, certament, serà un gran repte, un desafiament.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Belart, els dots endevinatoris d'aquest pobre nabí són limitats... Què hi ha d'aquest somni?

    ResponElimina

Digues, digues...