La velocitat de la llum

He llegit La velocidad de la luz, a una velocitat "normal". Bé. M’ha agradat però no m’ha sorprès. M’imagino que els que arribin a Cercas des dels Soldats de Salamina hi descobriran una història diferent, un to diferent, un Cercas diferent. Ni millor, ni pitjor: diferent. Per mi, Cercas és Cercas. I Cercas vol dir un autor que és capaç d’escriure una història que vols saber com –i no quan– s'acabarà. I això és molt. Perquè la majoria de novel·les que llegeixo...

El que més m’agrada de Cercas és la capacitat que té d’escriure coses que he "pensat" jo. L’altre dia parlava del silenci. Fa dir Cercas a un dels seus personatges: «Quiero decir que los silencios son más elocuentes que las palabras, y que todo el arte del narrador consiste en saber callarse a tiempo: por eso en el fondo la mejor manera de contar una historia es no contarla.»

Hi ha una altra citació, que subscric: «Encontrar culpables es muy fácil; lo difícil es aceptar que no los hay.»

Doncs, bé, ja ho sabeu. I tot i que us faci ràbia la quantitat de llibres que ven aquest home..., compreu-lo, llegiu-lo i disfruteu-lo –encara que sigui un barbarisme. Jo crec que no us en penedireu.

2 comentaris:

  1. A una velocitat molt tranquil·la, massa, també estic amb en Cercas. No he acabat el primer capítol i no m'acaba d'enganxar. Espero fer-ho...

    ResponSuprimeix
  2. Cercas és un mestre de l'estructura narrativa. I, com a Soldats de Salamina, el final..., ai, el final. Si passes la primera part, encara que sigui a empentes i rodolons...

    ResponSuprimeix

Digues, digues...