...sebbene non importi, sebbene sia la nostra vita e basta.

Finalment, el meu sistema immunològic ha estat vençut i el virus de la grip m’ha contaminat els humors, i m’ha pujat la febre, i les mucoses, irritades, han començat a produir mocs a balquena, a betzef i a bell doll, és a dir, a raig fet. Total: mal de cap, irritabilitat, malestar, debilitat, baixa... La teràpia: un parell de dies de repòs, una manta a la falda i una dieta a base de Bolaño, couldines i sucs de taronja i llimona. El virus, el va portar a casa la gran, que el va passar al petit, que el va passar a la mare, que me l’ha passat a mi. El cercle, tancat, espero, aquest any.

Mentrestant sento tot l’enyor de demà –ara que estic al llit malalt...–, i llegeixo les necrològiques de Mario Luzi –la d’El Punt d’ahir, la d’El Pais, el suyo, que deia en Barnils, d’avui–, i us en copio un poema esborronador...


La città di domenica
sul tardi
quando c'è pace
ma una radio geme
tra le sue moli cieche
dalle sue viscere interite

e a chi va nel crepaccio di una via
tagliata netta tra le banche arriva
dolce fino allo spasimo l'umano
appiattato nelle sue chiaviche e nei suoi ammezzati,

tregua, sì, eppure
uno, la fronte sull'asfalto, muore
tra poca gente stranita
che indugia e si fa attorno all'infortunio,

e noi si è qui o per destino o casualmente insieme
tu ed io, mia compagna di poche ore,
in questa sfera impazzita
sotto la spada a doppio filo
del giudizio o della remissione,

vita fedele alla vita
tutto questo che le è cresciuto in seno
dove va, mi chiedo,
discende o sale a sbalzi verso il suo principio...

sebbene non importi, sebbene sia la nostra vita e basta.


...i us en faré la traducció un altre dia, que no m’hi veig amb cor, avui –deixar el sofà, buscar un llapis, remenar diccionaris... –, i acabaré Las criaturas de la noche –Dionisio, Dionisio...–, i tornaré al Bolaño, i miraré les notícies, i descansaré, i em faré un suc, i pensaré la jugada de la partida d’escrable virtual –coi de joc! –, i m’endormiscaré, i llegiré, i escriuré, i..., fins que arribin els nens de l’escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues, digues...