Joan Barceló

Aquest any Joan Barceló i Cullerés hauria fet cinquanta anys i en farà vint-i-cinc que és mort. Amb tan sols vint-i-cinc anys, doncs, va deixar una obra considerable que gràcies sobretot a Julián Acebrón i Jordi Casals –i al seu germà Damià– ha estat rescatada i editada amb decència, especialment la poesia i la narrativa breu. En un país de fira, amb una literatura de focs artificials, de grisos autors grisos, sense lectors, sense crítica, sense editorials, però amb moltes llibreries, no demano homenatges ni celebracions, no, només que algú giri el full i obri l’ull, i ja serà alguna cosa...

inmortal mort que et mors
sento passos porucs de morts de tomba nova
al fetge em claven claus d’acer inviolable
les mans m’obren els ulls amb solcs replets de por
massa pedres massa veus

1 comentari:

  1. Vaig compartir un any de feina amb en Joan. Ens reuníem de tant en tant a la Florida els que treballàvem per l'Òmnium a L'Hospitalet. Converses i complicitats. I un adéu per sempre. I un sempre present en la memòria.

    ResponSuprimeix

Digues, digues...