António Gancho

António Luís Valente Gancho va néixer el 1940, a Évora. Quan tenia prop de vint anys va intentar penjar-se amb un cable de telèfon, i el seu pare el va fer tancar. António Gancho va passar llavors per diversos hospitals psiquiàtrics, fins que el 1967 va ser definitivament internat a la Casa de Saúde de Telhal, a tocar de Lisboa. El 1973 va lliurar trenta-sis poemes a Herberto Helder, el qual en va incloure onze en el seu llibre “Edoi Lelia Doura : Antologia das Vozes Comunicantes da Poesia Moderna Portuguesa”. La descoberta d’aquests poemes, diuen, va sacsejar l’ambient literari portuguès.

L’editorial –l’Editorial– Assírio & Alvim ha publicat trenta-sis poemes, en el volum O ar da manhá, i una estranya novel·la, As dioptrias de Elisa. I no sé si hi ha res més; em sembla que no.

Falta gairebé un mes per al dia del llibre –vull dir del distribuïdor... –, i, si us interessa, potser encara hi sou a temps. Mentrestant, us en copio un tast.

“Quando desaparecer
hei-de pedir à noite
que me consuma com ela
que me devaste a alma
não quero mais
quero desaparecer na noite
e só de noite consumir-me”

1 comentari:

Digues, digues...