«El lloc més bonic per mi no és Dublín o Galway, Irlanda o Espanya: és estar enmig d’un paràgraf. En un autobús, anant cap a casa, quan l’última frase encara et ressona a les orelles, i res importa més que posar bé un adverbi. Sempre cercant. Aquesta és la meva felicitat, l’escriptura...»
Jaime O’Neill
Ostres, em sembla que hi ha un forat negre que va del teu blog al meu... (Amb el teu permís...)
ResponSuprimeixClara
Contenta?
ResponSuprimeixJa sé que l'altre dia et vaig criticar el post, però no m'has de fer gaire cas...
ResponSuprimeixClara