Coral romput

Anit vaig anar al teatre. Feia molt —molt— de temps que no hi anava. Tenia una cita amb un poeta. Bé, amb les paraules del poeta:

«Des de la meua bruta i trista petitesa,
vull donar-te les gràcies, Senyor, per aquests noms,
per la vida, pels homes, pels dols i les desgràcies,
per l’esperança, per les coses que no es poden
anomenar, pel grill que hi ha sota la pedra,
per tot allò que hi ha dessota una paraula...»

Coral romput. Vicent Andrés Estellés. Al Lliure. Extraordinari.

4 comentaris:

  1. Hi havia grills sota les cadires del teatre?

    --
    Molt bo Estellers.

    ResponElimina
  2. Tu ho has dit: Estellés, extraordinanri!

    ResponElimina
  3. Un cop consultat amb el coixí, amb el Cyrano de Gramenet (el meu gat) i amb el primer cafè del matí amb sorpresa agradable, he decidit atorgar el premi Arte y pico als següents blogs:

    L'efecte Jauss 2.0, perquè parla de coses que m'agraden, i ho fa molt bé.

    ResponElimina
  4. /Users/carles/Desktop/Carta Joan-Coral romput

    ResponElimina

Digues, digues...