Assentiré de grat

La cançó de la setmana:
Mikel Laboa canta un poema de Salvador Espriu. [Escolteu-la.]

Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant.

Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt totes les coses que he estimat!

Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.

No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar.


[«De blogs i dietaris», un article de Juli Capilla.]

1 comentari:

  1. Buf, no saps com s'agraeix treballar amb Laboa de fons, un bon regal :)
    Reprenc el fil i et dirigeixo cap a Turnez i Sésé, a mi em fascinen.

    "assentiré de grat... torb enllà...", que bo!

    ResponSuprimeix

Digues, digues...